Després de superar una estreta carretera plena de revolts que va posar a prova els nostres estómacs, vam arribar al salt del cavall i al tranquil poblet de Sant Llorenç de Morunys. L’Àlex i la Montserrat, els nostres primers furgoaddictes i responsables del títol d’aquest programa, van reiterar-nos que no deixéssim de banyar-nos a les aigües de l’embassament, així que abans d’arribar al poble vam recórrer els 11 km. que hi ha fins a la presa, amb l’ojectiu de descobrir alguns racons a la vora de la verdosa calma del salt del cavall. A mig camí, una petita església va cridar la nostre atenció, una idíl·lica estampa delimitada per barreres amb el distintiu de “propietat privada” i envoltada de cases de turisme rural i d’una casa de colònies.
De camí cap al poble, vam trobar-nos una caravana a mig pintar en un altre racó a tocar de l’embassament. Lluny de servir com a habitatge mòbil, la caravana simplement era un refugi improvisat per guardar el material d’una empresa de lloguer de kayaks. No obstant, la propietària del negoci, ens va declarar el seu somni, compartit per tants furgoneters, de poder estalviar els diners suficients per adquirir una càmper. Gràcies a la nostra furgoaddicte en potència, vam conèixer el responsable d’un alberg de joves que ens va fer de guia durant un parell d’hores pels voltants de Sant Llorenç de Morunys. Es tractava d’un madrileny amb rastes que va viatjar a Catalunya fugint de la gran ciutat i amb l’aspiració d’acabar muntant la seva pròpia casa de turisme rural. Així que el vam carregar a la nostre furgo “petita cridanera” i ens va dur a 3 punts emblemàtics de la zona: Les fonts del cardener, la font pudenta i la Pedra ( un minúscul poble format per 4 cases i una església per on transcorre el camí dels Bons Homes, més conegut com la ruta dels càtars.
***
Sant Llorenç de Morunys, entre lagos y fuentes
Tras superar una estrecha carretera llena de curvas que puso a prueba nuestros estómagos, llegamos al salto del caballo y al tranquilo pueblecito de Sant Llorenç de Morunys. Álex y Montserrat, nuestros primeros furgoadictos y responsables del título de este programa, nos insistieron que no dejáramos de bañarnos en las aguas del embalse, así que antes de llegar al pueblo recorrimos los 11 kilómetros que hay hasta la presa, con el fin de descubrir algunos rincones al borde de la verdosa calma del salto del caballo. A medio camino, una pequeña iglesia llamó nuestra atención, una idílica estampa delimitada por barreras con el distintivo de “propiedad privada” y rodeada de casas de turismo rural y una casa de colonias.
De camino hacia el pueblo, nos encontramos una caravana a medio pintar en otro rincón cerca del embalse. Lejos de servir como vivienda móvil, la caravana simplemente era un refugio improvisado para guardar el material de una empresa de alquiler de kayaks. No obstante, la propietaria del negocio, nos declaró su sueño, compartido por tantos furgoneteros, de poder ahorrar el dinero suficiente para adquirir una cámper.
Gracias a nuestra furgoadicta en potencia, conocimos al responsable de un albergue, que nos hizo de guía durante un par de horas por los alrededores de Sant Llorenç de Morunys. Se trataba de un madrileño con rastas que viajó a Cataluña huyendo de la gran ciudad y con la aspiración de acabar montando su propia casa de turismo rural. Así que lo cargamos en nuestra furgo y nos llevó a 3 puntos emblemáticos de la zona: las fuentes del Cardener, la fuente maloliente y la Piedra, un minúsculo pueblo formado por 4 casas y una iglesia por donde transcurre el camino de los Hombres Buenos, más conocido como la ruta de los cátaros.












