Un dels festivals més esperats pels hindús és el Mahashivratri, una festivitat que se celebra anualment arreu de l’Índia i que, etimològicament, significa ‘la gran nit auspiciosa’ o ‘la gran nit de Shiva’.
La catorzena nit del mes de phalguna –entre febrer i març–, els creients preguen al gran Déu de la destrucció i la regeneració durant tot el dia i tota la nit per celebrar el seu aniversari de noces amb Parvati. Els càntics dels fidels, recitats en forma de mantres –missatges curts que es repeteixen per arribar a un estat de profunda concentració, anomenat dharana–, inunden els carrers dels pobles i de les ciutats, que viuen un dels dies més envoltats de misticisme de l’any a tot el subcontinent asiàtic.
L’elecció d’aquest dia no és casual. La disciplina iòguica considera que és més fàcil controlar la ment quan la lluna està en quart minvant. La catorzena nit de cada mes és especialment apta per aconseguir un estat de meditació més intens. De fet, aquesta pràctica té les arrels en l’experiència personal dels antics místics de l’Índia, que tenien plena consciència de la influència que tenen els planetes en el cos humà, i la utilitzaven per al seu benefici espiritual.
Com a preparació prèvia a l’adoració de Shiva, els hindús s’aixequen de matinada, quan surt el sol, per prendre un bany ritual i purificar-se, preferiblement a les aigües sagrades del riu Ganges. Llavors, els fidels adoren el Déu Sol, Vishnu i Shiva, d’acord amb el ritus purificador que es fan durant tots els festivals hindús. Finalment, els devots es vesteixen amb roba neta i visiten el temple de Shiva més proper. Milers de creients ocupen els temples, que es mantenen oberts durant tota la nit del Mahashivratri.
SIMBOLISME HINDÚ
Es tracta d’una festa envoltada de simbolisme. Representa la nit en què Shiva, en la faceta de Nataraja, va ballar la dansa de la creació, la preservació i la destrucció. També simbolitza el seu naixement en el lingam, la icona de forma fàl·lica amb què els fidels l’adoren dins i fora dels temples. En els rituals que tenen lloc durant la gran nit de Shiva, els brahmans banyen el lingam, cada tres hores, amb les cinc ofrenes sagrades procedents de la vaca o panchagavya -llet, iogurt, mantega, orina i excrements- o bé amb llet, iogurt, mel, pasta de sàndal i aigua de roses. Després del bany ritual, que representa la purificació de l’esperit, es cobreix el lingam amb un pigment natural de color ataronjat, com a símbol de virtut.
Finalment, els fidels esperen el seu torn per portar a terme el ritual del Shivalinga i circumval·lar el lingam tres o set vegades
banyant-lo amb aigua o llet, i fan sonar les campanes. Els devots de Shiva decoren també el monòlit sagrat amb ofrenes com ara fulles de bètel -planta medicial l’ofrena de la qual representa la satisfacció amb els plaers de la vida-, flors, encens, fruites i espelmes. Segons la tradició hindú, cremar encens simbolitza l’abundància, mentre que encendre les espelmes representa l’obtenció de coneixement. El foc i l’aigua, com a elements purificadors, o les flors de sàndal són símbols que també estan presents en tots els temples durant el Mahashivratri.
Els seguidors de Shiva creuen fermament que el culte ritual a Shiva durant la seva gran nit remou els seus karmes passats i els apropa a l’alliberament o moksha. Per aconseguir-ho, a més de mantenir-se desperts durant tota la nit i fer ofrenes al Déu Shiva, els rituals inclouen els costums espirituals del dejuni, l’oració i la repetició de mantres com ara l’Om Nama Shivaia, el més popular durant el Mahashivratri. Segons la tradició hindú, el cos i la ment estan més receptius si s’abstenen de menjar, ja que el dejuni ajuda a purificar el cos, el desintoxica. El dejuni, sumat a la vigília i la repetició dels mantres, prepara els fidels per canalitzar les energies i rebre més intensament la força de Shiva.
UNA FESTA ESPERADA
Atès que Shiva és el senyor del ioga o Yogeshavara, el Mahashivratri és viscut amb un especial entusiasme per part dels sadhus. A la vora del foc ritual o dhuni, i coberts de cendres, aquests ascetes sagrats de l’Índia repeteixen l’Om Nama Shivaia mentre fan sonar els tambors o damarus. Per exaltar el seu estat de consciència, és habitual que durant la celebració, tant els sadhus com alguns fidels prenguin una beguda anomenada thandai, que conté llet, ametlles i bhang, un derivat del cànnabis.
El Mahashivratri és també especialment esperat per les dones hindús. Durant aquesta celebració, tant les dones solteres com les casades preguen amb entusiasme a Shiva, i especialment a la seva consort, Parvati, coneguda per aportar una pròspera vida matrimonial o bé la possibilitat de trobar un bon marit.
BRAHMANS, LA CASTA SUPERIOR
Els encarregats de presidir els ritus són els brahmans, membres de la casta sacerdotal, situada a l’esglaó més elevat de l’hinduisme. Els brahmans exerceixen el poder religiós i intel·lectual i són considerats sagrats de naixement. Gaudeixen de grans privilegis, ja que pertanyen a la casta superior, la que està més propera a l’energia universal de Brahma, però també tenen importants obligacions religioses. A més de presidir el culte a Déu, són els guardians i els transmissors de les escriptures. Així, els brahmans han de dedicar el temps a l’ensenyament dels Vedes, antics escrits sagrats, i pregar tres cops al dia.
