Teatre, música, pintura… les diferents manifestacions artístiques conflueixen a diari als carrers i les places de Londres. Les actuacions espontànies de músics, autors i dibuixants és un dels atractius d’una ciutat on conviuen la modernitat i la tradició.
La ciutat de les botigues i de les compres té també un espai important per a la cultura, dins i fora de les galeries. Des del canvi de guàrdia dels soldats reials al Birmingham Palace fins al rap espontani improvisat per tres amics a algun dels carrers principals; des de Covent Garden fins a Trafalgar Square; des del Kamden Market fins al músic que toca pels passadissos del centenari metro de la capital britànica. Tots aquests racons es converteixen durant el dia en un teatre, un llenç o un escenari per a l’ocasió.
Els artistes surten al carrer, amb el seu pinzell, la seva guitarra o a lloms del seu esvelt cavall, i un grapat de visitants, curiosos o bé ciutadans que volten, sense rumb, pels carrers londinencs s’interessen per la improvisada obra.
Els artistes menys avesats capten l’atenció del públic tant sols durant uns moments, mentre que els més atrevits i originals omplen durant hores el seu temporal lloc de treball. Però, més enllà de la major o menor qualitat de cada espectacle, de cara al públic, un dels encants de Londres és precisament la varietat artística que s’obre en cada jornada, i especialment durant el cap de setmana.
Enfilant cap a Covent Garden, un dissabte qualsevol, sona, de fons, el tema Wish you were here. Els acords et porten fins a un cantant de versions, que únicament amb la seva guitarra elèctrica, un sintetitzador i un petit altaveu porta els sons de Pink Floyd a un dels principals centres neuràlgics de la música i el teatre al carrer de la capital britànica. Un cop a Covent Garden, i després de delectar-nos, ja sigui amb Pink Floyd o amb alguna altra versió encertada, és difícil abandonar la plaça sense presenciar altres espectacles, ja que en poca estona n’apareixen a banda i banda del cantant.
El camí cap a Trafalgar Square, on s’hi apleguen també un bon grapat d’artistes, pot esdevenir també una experiència, tant si anem en metro com a peu. Si optem per la segona opció i anem per algun carrer principal podem trobar-nos amb un grup improvisat. Si preferim no caminar, el metro de Londres ofereix, en sí mateix, diferents espectacles. Els vagons i les andanes acostumen a incloure plafons amb fragments de poesia o d’altres expressions artístiques, mentre que els passadissos, com altres capitals europees, tenen els seus punts de música, ocupats per cantants o músics que, en la majoria dels casos, amenitzen el trajecte.
Un cop a Trafalgar Square, ens trobem la National Gallery, on s’exposa una de les col·leccions de pintura europea més completa, amb obres com Els girasols, de Van Gogh, o La venus del mirall, de Velázquez. Així mateix, recentment va acollir una exposició de Picasso, algunes de les obres del qual es projectaven durant la nit a la façana de l’edifici. Davant de la National Gallery, els artistes han aprofitat per crear una segona galeria. El paviment de Trafalgar Square es converteix, durant els caps de setmana, en un llenç gegant, que al final del dia s’omple de pintures efímeres, realitzades habitualment en guix. Tot i que la pintura predomina, el teatre i la música també acostuma a ser present a les portes del museu.
No obstant, als carrers de Londres, l’espectacle va més enllà de les formés clàssiques d’art. Minuts abans que els soldats de la Reina surtin a fer el canvi de guàrdia al Birmingham Palace, centenars de persones aguaiten per poder veure des d’un bon lloc aquesta representació, una de les mostres més típiques de les tradicions i el folklore britànic. Poc té a veure el trànsit compassat dels soldats i els cavalls amb una altra de les atraccions londinenques, que aplega cada setmana milers de visitants europeus: el Kamden Market. Si bé es tracta d’un mercat gegant on es pot trobar pràcticament qualsevol article que no sigui convencional, passejar per aquest barri ja constitueix un espectacle, on les crestes multicolors impossibles dels punks i l’ambient habitual de la zona ja justifiquen l’entrada.
