Destructor i creador, gran asceta i Déu de la reproducció, senyor de la dansa i protector de les bèsties; Déu envoltat de contraposicions, Shiva és el tercer component del trimurti, format també per Vishnu i Brahma.
Es tracta de la deïtat més venerada a l’Índia, juntament amb Vishnu, el Déu conservador de l’univers. Conegut arreu del subcontinent amb més d’un miler de noms, amb què els fidels adoren les múltiples facetes que encarna, la tradició hindú li atribueix la canalització de les aigües del Ganges, el riu més sagrat de l’Índia. Shiva és també el patró de la ciutat de Benarés, els carrers de la qual contenten múltiples manifestacions d’aquesta polifacètica figura.
Malgrat les transformacions que ha experimentat l’Índia i l’important creixement econòmic que s’ha produit en els últims temps, l’hinduisme continua ben arrelat al país, que compta amb prop de 900 milions de seguidors d’aquesta religió. Com el Déu Shiva, el subcontinent està ple de contrastos, que en cap cas deixen indiferent el visitant. La pobresa i l’ostentació, els moments de major reflexió i els d’estrès absolut, el fervor religiós i el mercadeig dels seus carrers, entre molts altres binomis, fan de l’Índia un país fascinant, que manté multitud de racons on es conserva el misticisme més profund. A ciutats com Benarés, però també a petits poblets on el turisme és molt menys habitual, la figura de Shiva i la simbologia hindú en general estan presents arreu: pels carrers, als temples, en els noms dels comerços o a les llars particulars.
LINGAM
Tot i que pugui semblar contradictori, Shiva és alhora el Déu de la destrucció i de la reproducció. aquesta dualitat representa el cicle de la vida i la mort, així com la reproducció eterna de la natura. De fet, el principal símbol amb què es coneix a Shiva és un fal·lus, generalment en forma de monòlit de pedra, anomenat lingam. A més, en algunes imatges surt amb el penis erecte, un fet que simbolitza la divina procreació i la fertilitat. El lingam acustuma a anar inserit dins d’un suport que representa la seva consort, Parvatí. Els hindús fan allà les seves ofrenes en forma de pètals o arrós, entre d’altres. S’estima que n’hi ha més de 30 milions a l’Índia, ja que els creients acostumen a adorar Shiva sota aquesta imatge.
EL TERCER ULL
Un altre símbol habitual de l’hinduisme és l’anomenat bindi o tilaka, una marca ritual que es pinta al front, en la mateixa posició que el ‘tercer ull’ de Shiva. L’ull esquerre del Déu representa la lluna, i el dret representa el sol, mentre que el tercer és l’ull espiritual, que simbolitza la saviesa i veu més enllà. Segons la tradició hindú, Shiva utilitza també el tercer ull per incinerar els seus valors antagònics: l’egoïsme, la ignorància, la luxúria, la cobdícia i l’apatia. És molt corrent veure el ‘tercer ull’ pintat als fronts dels creients i fins i tot als dels visitants que s’interessen per la religió hindú, ja que forma part de la simbologia social d’aquesta religió i s’utilitza en els rituals. També serveix per diferenciar determinades sectes o subgrups en algunes castes. Els homes utilitzen un punt allargat o tilaka, mentre que les dones utilitzen un punt rodó o bindi. Aquest darrer és un símbol de la Deesa Parvati que significa energia femenina i s’utilitza per protegir les dones i els seus marits. De fet, tradicionalment el bindi ha estat utilitzat com a símbol d’unió conjugal.
ELS NOMS DE SHIVA
Shiva és conegut amb un total de 1.008 noms arreu de l’Índia. Depenent del territori i de les diverses reencarnacions, la població ha identificat aquest Déu amb diferents noms, que representen els diferents aspectes de la seva personalitat. Especialment al sud del país, és conegut com el rei de la dansa o Nataraja. La dansa de Shiva representa el cosmos: la unitat i la continuïtat eterna dels cicles de naixements i morts. La història diu que Nataraja va participar en un concurs de ball, acompanyat de Parvati, i el va guanyar. Diu la tradició hindú que aquesta dansa còsmica va tenir lloc a Chidambaram, al sud de l’Índia, la zona on Shiva és més adorat com a Nataraja.
Shiva és conegut com a Pashupati o protector de les bèsties. Pati vol dir ‘mestre’ o ‘senyor’, mentre que Pashu significa ‘vaca’ o ‘bestiar’, tot i que l’expressió engloba tots els animals, inclús l’ésser humà. Les influències de Pashupati es remunten als pobles prearis, que van poblar algunes zones del centre i el sud de l’Índia entre el 3.500 i el 2.500 a. C., molt abans que la religió hindú es constituís com a tal. D’aquesta època es conserven imatges d’una figura envoltada d’animals i amb dues grans banyes de búfal, que s’ha considerat com un prototip de Shiva com a senyor dels animals, i també com a senyor del ioga i de la reproducció, ja que apareix representat amb el penis erecte, assegut en posició de ioga i amb un trident.
ALLIBERAMENT
L’objectiu últim dels hindús consisteix en alliberar-se del cicle de reencarnacions per poder renunciar al món material o prakriti i arribar a la unitat espiritual o purusha.Com a senyor del ioga o Yogeshvara -és habitual veure imatges seves amb les cames creuades, practicant el ioga- Shiva recomana, en un fragment dels Puranas, l’ús de la concentració i la meditació com a pas previ per poder aconseguir la il·luminació i prendre consciència de les lleis eternes que governen el cosmos per poder assolir l’alliberament o moksha.
