L’església de Sant Francisco alberga a l’interior de la seva capella una de les construccions més sorprenents i esfereïdores d’Évora i de tot Portugal. L’anomenada capella dels ossos va ser construïda amb els ossos d’unes 5.000 persones de la ciutat.
Tètrica o solemne; fascinant o bé repulsiva; fruit de la ment d’un geni o d’un boig. Independentment dels sentiments que pugui inspirar aquest emplaçament, la capella dels ossos d’Évora difícilment deixa indiferent els visitants que s’aventuren a creuar la porta, després de llegir la inscripció esculpida en marbre ‘Nosaltres, els ossos que estem aquí, estem esperant-vos’.
Construïda durant el segle XVI per tres monjos franciscans, la capella dels ossos va ser un lloc de pregària i meditació sobre la condició humana. Les quatre parets i els vuit pilars que la composen estan completament coberts amb ossos humans, i li confereixen l’ atmosfera d’una cripta. En total, es calcula que hi ha al voltant de 5.000 cranis, vinguts de diverses esglésies de la ciutat.
Les columnes i els arcs, revestits curosament amb els cranis i els ossos dels habitants d’Évora, conformen una original obra d’arquitectura que crida especialment l’atenció. Ara bé, un dels elements que més crida l’atenció és el cos momificat del bisbe Jacinto Carlos da Silveira -penjat en una de les parets al costat del cos d’un nen- mort pels soldats de Napoleó el 1808, i els sarcòfags dels fundadors del convent, situats a la dreta de l’altar.
