La primera decisió que vam haver de prendre abans d’enfilar cap a Núria va ser on aparcar la petita Cridanera: a Ribes de Freser o a Queralbs, els dos pobles on s’atura el tren cremallera que et duu fins a la vall. Després de donar un volt pel primer aparcament, a Ribes de Freser, vam optar per fer nit a Queralbs, una localitat força més tranquil·la i acollidora, que compta amb una església romànica de finals del segle X.
Més enllà dels encants que amaga aquest petit poble de cases i carrers empedrats, aparcar a Queralbs ofereix també la possibilitat d’arribar fins a la vall de Núria a peu, en una excursió d’entre tres i quatre hores fins al santuari de Núria. Quan ens vam llevar a l’aparcament de Queralbs ens vam trobar amb un grup de joves que acabaven de recollir el material necessari de les seves furgonetes per iniciar la travessia.
Després de compartir una estona amb el grup, la Marta i jo vam optar per agafar el cremallera, que ens va deixar a Núria en 20 minuts. El destí que ens va recomanar l’Albert Cufí -o al menys una aproximació al mateix- ofereix una àmplia oferta d’activitats, tant familiars com individuals o per viatjar en parella. Des d’un bon nombre de passejades a peu de diversa dificultat fins navegar al llac o donar un volt a cavall, sense oblidar la visita al santuari.
Un cop gravades les diferents activitats que ofereix la vall de Núria, vam acabar el dia en família i, com no podia ser d’una altra manera, vam buscar un bon lloc per menjar. L’hora de dinar ens va portar allà on vam iniciar el viatge: a Ribes de Freser. Si bé el poble no ens va convèncer per fer nit, cal dir que, en l’aspecte gastronòmic, les expectatives van quedar més que cobertes al el restaurant Els caçadors, un punt molt recomenable per als amants de la bona cuina.
