Fent un volt per Benarés, així com en moltes altres ciutats i pobles de l’Índia, és fàcil trobar-se els sadhus, home
s sagrats de cabells llargs, frondoses barbes i mirada intensa.
Sovint, porten un recipient per rebre l’almoina dels fidels, el seu únic mitjà de subsistència, i els que no van pràcticament nus, acostumen a dur una túnica de tons ataronjats, color que simbolitza la divinitat. Trobar-se amb un d’aquests homes sagrats pot ser una experiència especialment gratificant, ja que la seva funció social més important consistex en transmetre energia espiritual. De fet, segons la tradició hindú, la mirada d’un sadhu transmet la pròpia mirada divina, també anomenada darshan.
Els sadhus opten per una vida d’ascetisme i renuncien a les possessions materials per arribar a l’alliberament del cicle de reencarnacions. Tot i que no es produeix estrictament en tots els casos, els sadhus o ‘babas’ només poden posseir els objectes per cobrir les necessitats bàsiques i per fer els seus ritus. Els sadhus shivaistes acostumen a anar envoltats de la simbologia pròpia d’aquest Déu. Entre els principals símbols, hi ha el trident o trishula i el tambor en forma de rellotge de sorra o damaru. El tambor marca el ritme de la creació mitjançant el so de la paraula universal, mentre que el trident simbolitza les tres funcions de la trinitat hindú: creació, manteniment i destrucció.
Aquests homes sagrats escullen el camí del ioga i l’ascetisme com a mètode per establir el vincle entre l’ànima individual i l’absolut. Aquest sistema, que inclou el vot de pobresa i el celibat, s’anomena sadhana, d’on de
riva el seu nom. Es dividexen entre els seguidors de Shiva i els seguidors de Vishnu, i estan organitzats en sectes. Si bé la majoria de sadhus són homes, també es poden trobar dones. S’anomenen sadhvis, i es calcula que hi ha menys d’un 10% a tot el subcontinent. La majoria són vídues, donada la marginalitat que tradicionalment ha suposat aquest estatus social entre les dones.
RITUALS
Els rituals dels sadhus acostumen a anar acompanyats del foc i del consum de substàncies psicotròpiques, especialment en el cas dels shivaistes, ja que Shiva és considerat el senyor del haixix. Durant el ritual, els ‘babas’ encenen una petita foguera i fan ofrenes al foc sagrat, que simbolitza la purificació i el renaixement de les cendres. Posteriorment preguen a Shiva, reciten els mantres i evoquen el so de la paraula universal tocant el damaru.
Cada vegada que llegeixo els reportatges se’m posa la pell de gallina, i descobreixo alguna cosa nova del viatge