I com s’ho fan per finançar el viatge? (IV): Els projectes de futur

El nostre és un viatge amb un inici clar, però amb un final incert. Sempre que ens pregunten fins quan pensem viatjar contestem que no tenim una data de tornada. El retorn pot ser d’aquí a un any o d’aquí a cinc. I encara que tornem per un temps a la nostra terra, el més provable és que en algun moment tornem a la ruta.

Però com finançar un viatge sense bitllet de tornada? Com seguir viatjant durant anys sense una nòmina a final de mes? Els estalvis poden ser un bon aliat durant els primers mesos o els primers anys de ruta. Però, i després què?

Com hem explicat en els últims posts, durant els dos primers anys de viatge hem anat tirant d’estalvis i hem aplicat la millor fórmula per a un viatge de llarg recorregut: gastar poc per poder viatjar durant més temps.

Quan vam començar el viatge, el nostre principal argument per seguir viatjant durant molts anys consistia en produir un programa de televisió sobre el nostre pas per Amèrica del sud. Des que vam sortir estem gravant les nostres experiències de forma gairebé diària amb l’objetiu de vendre la sèrie a alguna televisió en el futur. Però es tractava d’una inversió a llarg termini, ja que la gravació i l’edició del programa ens portarà un mínim de tres anys.

No obstant, conforme hem anat viatjant, hem anat canviant els plantejaments i ampliant els horitzons. Després del primer mig any de viatge, vam començar a treballar com a músics i artesans, unes activitats que s’han incorporat als treballs audiovisuals i que s’han anat ampliant amb el temps.

En l’àmbit musical hem anat aprenent un o dos temes típics o folklòrics de cada país per on hem passat, amb la idea que quan haguem viatjat per tot Sud-Amèrica puguem oferir un concert al menys amb un tema de cada país. També hem anat incorporant temes internacionals i hem passat de fer breus actuacions amb cinc o sis temes a fer els nostres primers concerts d’una hora a algun restaurant o a la plaça d’algun poble. I estem aprenent a tocar nous instruments, com ara el xarango i, en breu, la kena, dos instruments propis dels Andes.

En l’àmbit artesanal, també hem anat ampliant el repertori. Vam començar fent únicament pulseres de macramé i poc a poc hem incorporat altres articles, com penjolls i arracades. També hem experimentat amb altres materials, com el feltre, i hem conegut desenes d’artesans que ens han ensenyat a treballar noves tècniques. Però finalment t’has de decantar per alguna d’elles. El que més ens ha convençut, que ja hem incorporat al repertori, són les pedres semiprecioses. Tot un món, ja que a més d’embellir les artesanies serveixen per ajudar la gent a través de les seves energies i propietats.

Però en aquest temps també han anat sorgint nous projectes. Noves idees que s’han anat cuinant durant la ruta, amb la gent que hem anat coneixent, amb els coneixements que hem anat adquirint. Hi ha dos d’aquests projectes que ens fan especial il·lusió. I si bé encara caldrà esperar un temps perquè donin els seus fruits, en les últimes setmanes ja hem estat fent un avenç.

I és que el primer d’aquests projectes consisteix en escriure un llibre sobre el nostre pas per l’Amèrica del Sud. Com a periodista, fa molt de temps que tenia ganes d’escriure un llibre. Des de l’inici del viatge hem anat recollint impressions, reflexions i anècdotes curioses, però fins ara no havíem acabat de trobar l’enfocament que volem donar-li. No volia limitar-me a explicar de forma cronològica els esdeveniments dels dos últims anys de ruta. Però tampoc trobava una alternativa que em convencés.

Poc a poc, anem trobant quin ha de ser el fil argumental, i en els propers mesos esperem que es vagi concretant sobre el paper. Ara mateix seria molt prematur avançar una data de publicació, ja que tot just comencem a donar les primeres passes, però sí que podem confirmar que, tard o d’hora, el primer llibre de Furgo en ruta veurà la llum.

El segon projecte també ha anat avançant amb el viatge. Es tracta d’un cd de música amb la col·laboració dels diferents músics que hem anat coneixent durant la ruta… i els que anirem coneixent en els propers mesos. Els diferents sons, ritmes i estils de l’Amèrica Llatina combinats amb les lletres de Catalunya i amb els sons de la música internacional.

Des que vam començar a rodar hem estat treballant en la banda sonora original de Furgo en ruta. Com vam fer amb l’anterior sèrie audiovisual que vam produir, Furgoaddictes, un equip català encapçalat per la meva germana, la Raquel Miño, ha composat i produït la cançó d’entrada i de sortida del programa. Però en aquesta ocasió, hem anat incorporant músics amics de l’Argentina i el Brasil, que han aportat les seves veus i els seus instruments.

Actualment ja tenim pràcticament enllestits els dos temes principals de Furgo en ruta, i estem treballant en els videoclips. Un tercer tema, que estem produint des de Belo Horizonte, Brasil, ja està també en camí, i estem composat altres cançons que s’acabaran de configurar amb els sons i els ritmes del nord de Sud-Amèrica, cap a on ens portarà la ruta en els propers mesos. Si bé el cd complert haurà d’esperar fins que haguem acabat el nostre recorregut per l’Amèrica del Sud, properament esperem estrenar els videoclips dels dos temes principals del programa.

Es tracta d’una iniciativa que ens fa especial il·lusió, ja que a més d’expressar amb música el nostre pas pel continent americà, hem pogut implicar músics d’una i altra banda de l’Atlàntic, incorporant-hi amics de la Plata, Buenos Aires, Montevideo, Belo Horizonte i Maringà. I els que vindran! Tot un repte per seguir gaudint. Tot un projecte per seguir viatjant durant molts anys més.

I l’últim projecte en el qual hem començat a treballar va arribar a nosaltres fa uns dies, un cop més, com a fruit de la causalitat. Fa un mes, un amic del món del teatre ens va proposar, per internet, que féssim un espectacle amb titelles utilitzant la furgo com a escenari. En aquell moment, la iniciativa ens va semblar molt interessant, però la vam deixar en suspens perquè pràcticament ja no donàvem a l’abast amb tots els projectes que estàvem desenvolupant.

Pocs dies després d’entrar a Bolívia vam conèixer un viatger argentí que es financia els seus trajectes fent titelles i espectacles. Uns minuts van ser suficients perquè ens proposés si volíem aprendre a fabricar i a fer titelles. Durant dos anys, mai ningú ens havia parlat d’aquesta opció de finançament –i entreteniment-, mentre que en un mes dues persones ens van fer la proposta.

Sens dubte, havia de tractar-se d’un senyal. A més, jo fa temps que tenia ganes de fer teatre o pallassos al carrer, així que els titelles poden ser una font d’inspiració per iniciar-nos en aquest món. Així que simplement farem cas dels senyals. Recentment vam fer els nostres primers caps de titella amb paper maixé. Ara faltarà pintar-los, fer-los els vestits, acabar de d’escriure el guió i portar els titelles fins als pobles on no arriba el teatre convencional.

Una altra oportunitat inigualable per portar alegria allà on anem i per seguir finançant un viatge que troba nous aliats a cada passa per seguir endavant. Una altra mostra que en aquest viatge, com a la vida, els únics límits ens els posem nosaltres. Una altra evidència que les principals barreres a la nostra evolució com a persones estan dins nostre.

Finalment, el dilema es redueix a la voluntat de superar aquestes fronteres o bé al conformisme de quedar-nos com estem. Nosaltres hem optat per emprendre un viatge interior i exterior, on el finançament és simplement un mitjà per seguir avançant, mentre que el treball és el fruit de la nostra creativitat i el producte de la nostra inspiració diària. Viure viatjant ens desperta aquesta creativitat, ens permet treballar exactament del que volem i ens fa ser conscients que la vida és moviment, que tot evoluciona i que podem aprendre a cada pas.

Clica aquí si vols llegir la primera part del post ‘I com s’ho fan per finançar el viatge?’

Clica aquí si vols llegir la segona part del post ‘I com s’ho fan per finançar el viatge?’

Clica aquí si vols llegir la tercera part del post ‘I com s’ho fan per finançar el viatge?’

 

Més tips (informacions pràctiques):

Preparatius del viatgeTip 1. Els preparatius de la volta al món en furgo

Enviar la furgoTip 2. Com enviar una furgo de Barcelona a Buenos Aires

Llogar un camperLlogar un camper a Xile i l'Argentina

Una producción de MMVIATGES, productora audiovisual y multimedia
VÍDEO · FOTOGRAFÍA · COMERCIALES · DRONE · DISEÑO WEB · SERIES DE TV

L’equip de Furgo en ruta

Déjanos un comentario | Deixa’ns un comentari | Leave a comment

Segueix-nos

Segueix-nos també a través del Facebook Segueix-nos també a través del Twitter Visita el nostre canal de YouTube Visita el nostre canal de Vimeo Segueix-nos a Instagram Mapa de la ruta

Cinc anys en ruta

Publicitat

Publireportatges

“Publireportajes

Furgo en ruta al teu mail

“Newsletter

Capítols on line

Clica para ver los capítulos de Centroamérica Clica para ver los capítulos de Venezuela Clica para ver los capítulos de Colombia Clica para ver los capítulos de Ecuador Clica para ver los capítulos de Perú Clica para ver los capítulos de Bolivia Clica para ver los capítulos de Paraguay Clica para ver los vídeos de Brasil Clica para ver los vídeos de Uruguay Clica para ver los vídeos de Chile Clica para ver los vídeos de Argentina Clica para ver todos los vídeos de los consejos de viajes

Projectes anteriors d’Mmviatges

Clica per veure l'exposició

Mapa de visites

Map

Col·laboradors

Dr Fusca y Mr Kombi

Toubab Soul, l'últim disc d'Alma Afrobeat Ensemble

Cerques un fotògraf de confiança? Un dissenyador gràfic? Solucions de maquetació? Contacta amb Lomarc

Blog fotogràfic de Joan Pla

Formem part de

La comunidad viajera