I com s’ho fan per finançar el viatge? (III): Gastar poc per viatjar més

En general, la majoria de gent que ens hem creuat pel camí creu que viatjar és car. Molt car. Inclús, moltes persones no pensen que puguis viure viatjant pel món, en tractar-se d’una activitat reservada a uns pocs privilegiats. No obstant, tret d’alguns casos excepcionals, la majoria de viatgers de llarg recorregut que hem conegut no són precisament rics, sinó gent treballadora que dia a dia utilitza el seu enginy per seguir viatjant.

Com s’explica aquesta paradoxa? Realment és tan car viatjar?

Tot depèn de com es viatgi. Sens dubte, marxar quinze dies o un mes de vacances amb la família a un destí exòtic o llunyà surt força car. Els bitllets d’avió encareixen força el viatge. L’allotjament i la manutenció diària – si no és un destí especialment econòmic- faran pujar força la factura. I finalment, quan estàs treballant durant tot l’any i te’n vas uns dies de viatge, per poc que puguis permetre-t’ho, faràs alguns extres: regals per a la família, souvenirs del lloc, algun sopar especial, aquell luxe amb el qual vas somiar mentre passaves hores treballant davant de l’ordinador, desitjant que arribessin les vacances d’estiu…

Però un viatge de llarg recorregut, que s’allarga durant anys, té poc a veure amb unes vacances. El plantejament és ben diferent. I les despeses també. Primer, perquè es viatja d’una altra manera. Sense presses. La teva vida és el viatge. Dediques tot el temps a viatjar. I les despeses que tindries en 15 o 30 dies de vacances es distribueixen en un període de temps molt major. Segon, perquè t’acostumes a viure amb poc. El propi viatge, les experiències que vius cada dia, tot allò que aprens a cada lloc ja és un al·licient per sí mateix. I el consumisme va passant a un segon pla.

 

Tècniques per gastar menys

El viatger de llarg recorregut sempre buscarà la manera de reduir les despeses a la ruta. Precisament perquè vol seguir viatjant durant molt de temps. Finalment, es tracta de gastar poc per viatjar més. Cadascú se les enginya per reduir les tres despeses bàsiques del viatger: transport, pernocta i menjar.

Sobre el transport, hi ha qui es penja una motxilla a l’esquena i fa dit, encomanant-se a la bona voluntat dels automobilistes per reduir- o anul·lar les despeses de transport. D’altres opten per viatjar en bicicleta, un mitjà que també reduirà molt les despeses, a més d’assegurar-te un bon nivell de forma física. I alguns fins i tot es plantegen el repte de fer el viatge caminant, posant a prova les seves aptituds físiques i mentals. I

Per reduir les despeses d’allotjament, una bona opció és el coachsurfing, o altres tècniques que et permetin arribar fins a domicilis de particulars que reben a viatgers sense cost. Els amics del facebook o les associacions amb què mantens interessos en comú també poden brindar-te allotjament o ajuda durant el viatge, així que tenir una bona xarxa de contactes pot facilitar-te força les coses. També hi ha l’opció de portar una tenda de campanya entre l’equipatge i utilitzar-la sempre que sigui possible. I inclús hem conegut algun viatger que, durant alguns dies, ha optat per dormir sota d’un pont o a una cova situada davant del mar.

I sobre el menjar, pràcticament tots optem per comprar els aliments, sempre que podem, a mercats, o directament a particulars, una pràctica que, a més d’ajudar-te a reduir la factura, facilita l’accés a aliments més ecològics. Portar un fogonet és una altra bona opció per poder cuinar els teus propis plats, en lloc d’haver d’anar habitualment al restaurant. Inclús alguns viatgers opten per mantenir una dieta el més econòmica possible.

Per estrany que sembli, en molts casos, viure viatjant acostuma a ser més barat que viure en l’estabilitat d’una casa, on a més de les despeses diàries de transport i menjar, cal sumar les factures de l’aigua i de la llum i el lloguer o l’hipoteca de l’habitatge.

 

Avantatges i desavantatges econòmics de viatjar en càmper

En el nostre cas, optem per viatjar en un vehicle camper. I durant la ruta ja ens hem trobat a uns quants, pels molts avantatges que comporta. En l’àmbit econòmic, sobretot t’estalvies pagar hotels i restaurants.

Normalment, cuinem a la furgo. Mengem allò que volem i a un prou reduit. I sempre que podem comprem als mercats. A més, pràcticament sempre que mengem a la furgo optem per plats vegetarians, rics en fruites, verdures, llegums i cereals, que habitualment es poden trobar a bon preu, i reservem el consum de carn o peix per quan mengem fora.

D’altra banda, solem dormir a la furgo, i ho fem sense pagar res. Acostumem a parar a dormir a una plaça o un carrer cèntric, davant d’un paratge natural o a una estació de servei. Només paguem càmping o hotel per qüestions de seguretat, per exemple a algunes grans ciutats, o si les temperatures són molt extremes. A més, a les grans ciutats acostumem a contactar amb els clubs de furgos, on sempre hi ha algun soci que et deixa un lloc al seu pati o et convida a compartir uns dies a casa seva. En algunes ocasions, també han estat els mateixos amics del facebook, sovint aficionats als viatges o als vehicles camper, els que ens han contactat perquè passem per casa seva i per compartir les nostres experiències durant uns dies.

En un viatge camper, el més car acostuma a ser la benzina, però les despeses de transport també són relatives si les comparem amb les d’un viatge convencional. Si tens un mes o quinze dies de vacances per recórrer un país hauràs de fer molts quilòmetres en poc temps. Fins i tot és possible que optis per pagar algun vol intern per poder aprofitar la teva estada al país. No obstant, si tens la possibilitat de viatjar sense presses, pots distribuir els mateixos quilòmetres en un període de temps molt major.

En el cas del viatger de llarg recorregut la principal limitació pot ser el temps del visat, però tot i així acostumes a tenir tres mesos per país, sovint prorrogables a mig any. El temps suficient per conèixer el lloc en profunditat i poder fraccionar les despeses en concepte de transport.

En contrapartida, una de les dificultats amb què ens trobem aquells que optem per viatjar en camper és el transport intercontinental. El transport s’encareix especialment quan no es pot fer per via terrestre i cal fer-ho per via marítima o fluvial, així que viatjar d’un continent a un altre suposa haver estalviat una bona quantitat prèviament. En una ruta a través del continent americà, aquesta despesa extra arriba quan cal travessar el canal de Panamà, ja que malgrat tractar-se d’un curt recorregut, fer-lo amb vehicle és car. Normalment, els viatgers opten per buscar un company de contenidor amb l’objectiu de compartir les despeses i alleugerir un mica el pressupost en aquesta fase del viatge.

Les reparacions i les revisions mecàniques suposen una altra despesa extra que, sens dubte, farà pujar el pressupost anual, i que d’alguna manera cal preveure, ja que fent tants quilòmetres sempre surt alguna reparació. I en alguns casos pot aturar el viatge durant setmanes, mesos… potser fins i tot anys.

Si bé llegint aquesta sèrie de posts pot semblar que en un viatge de llarg recorregut tot siguin flors i violes, vull explicar l’experiència d’uns amics argentins que demostra que també sorgeixen dificultats, si bé la voluntat de viatjar sempre és el que acaba prevalent.

Durant el nostre pas per la Patagònia vam conèixer una parella que viatjava en una enorme furgoneta habitatge. Vivien del que anaven guanyant a la ruta, gaudint d’una vida que no canviarien per res del món. El seu objectiu: recórrer Amèrica en el seu vehicle des d’Ushuaia fins a Alaska.

Uns mesos després de conèixer-nos ens vam assabentar que havien trencat el motor. Van parar a treballar durant un temps a Xile, i després de molt rumiar-s’ho, van optar per tornar cap a Buenos Aires amb la idea d’estalviar els diners suficients per poder arreglar el vehicle i seguir perseguint el seu somni. Els mesos van anar passant, sense que els nostres amics argentins tornessin a la ruta, però jo estava convençut que, tard o d’hora, reprendrien el viatge. Fa uns dies ens van comunicar que pensen tornar a la ruta, però aquest cop en bicicleta! Una opció més econòmica que els permetrà seguir fent el que més desitgen en aquest món: viatjar.

 

Més enllà de la societat de consum

Ens agradi o no, vivim en una societat de consum. És un fet. Cada dia, des que ens despertem fins que ens anem a dormir, ens metrallen amb anuncis que ens dicten què ens convé, què és bo i què és dolent, o fins i tot què hem de fer per ser feliços. Després de viatjar durant gairebé mig any per la Patagònia, quan vam tornar a Buenos Aires ara fa aproximadament un any, el impacte publicitari ens va causar un efecte molt fort.

Després d’un llarg temps sense estar sotmesos al bombardeig massiu de la publicitat metropolitana, entràvem una altra vegada a la gran ciutat, i un continu de cartells publicitaris ens donaven la benvinguda amb desenes de missatges absurds. Mentre ens anàvem ficant dins de la selva d’asfalt, les senzilles construccions de les vil·les de gran Buenos Aires apareixien al costat de l’autopista, i contrastaven amb els omnipresents gratacels que destacaven al fons, mostrant les marques publicitàries a les seves taulades.

En aquell moment del viatge ja ens havíem acostumat a comprar allò que necessitàvem, i no allò que ens suggereixen els anuncis. Quan ens vam posar analitzar alguns dels missatges que lluïen a banda i banda de la carretera, ens van semblar realment ridículs. Fins llavors ho havíem vist com una cosa normal, o possiblement no ens havíem parat a analitzar-los, perquè ja formaven part de les nostres vides. Però en aquell moment em va semblar surrealista que hagués de comprar-me un mòbil d’última generació per poder estrènyer la relació amb la meva nuvia, consumir un refresc hiperensucrat per sentir-me millor, o passar pel centre comercial de la cantonada per ser feliç. És clar, allà trobaria el mòbil, el refresc i tota la resta…

Viure a una societat de consum t’acaba creant unes necessitats irreals, suggestionades. Guanyes, guanyes, guanyes… i has de gastar, gastar, gastar! I si guanyes poc, llavors has de demanar un crèdit. Et donaran totes les facilitats perquè puguis seguir gastant. A les grans ciutats brasileres ens va cridar l’atenció passar pel davant de favel·les amb centenars de construccions decadents de gent humil que, en la seva majoria, possiblement no té els recursos suficients per viure a una casa més decent. Però desenes d’antenes de televisió per cable sortint per sobre de les senzilles taulades. Mentrestant, a Espanya, les notícies parlaven dels suïcidis dels propietaris de tants pisos que s’havien quedat al carrer amb un deute multimilionari, perquè no podien pagar la hipoteca.

Sí, lamentablement aquesta és la societat on ens ha tocat viure. És evident que per sortir a la ruta no deixem d’estar en ella. Però viure viatjant et permet veure-la des d’una altra perspectiva. Et permet apartar-te alguns passes perquè no t’absorbeixi. Sortir de les grans ciutats per envoltar-te de natura, per tornar a les arrels i reflexionar sobre allò que realment et fa feliç. Segurament, per això fa temps que, en general, hem deixat de comprar objectes que no necessitem. Vivim amb poc. Però no ens falta de res. Malgrat les dificultats que puguin sorgir, viure viatjant ens proporciona tot allò que necessitem per ser feliços.

I fins aquí arriba aquest post. En el proper, l’últim de la sèrie sobre el finançament del viatge, us avançarem alguns dels nostres projectes actuals, i us explicarem quins són els nostres plans de futur per seguir viatjant durant molts anys més.

Clica aquí si vols llegir la següent part del post ‘I com s’ho fan per finançar el viatge?’

Clica aquí si vols llegir la primera part del post ‘I com s’ho fan per finançar el viatge?’

 

Més tips (informacions pràctiques):

Preparatius del viatgeTip 1. Els preparatius de la volta al món en furgo

Enviar la furgoTip 2. Com enviar una furgo de Barcelona a Buenos Aires

Llogar un camperLlogar un camper a Xile i l'Argentina

Una producción de MMVIATGES, productora audiovisual y multimedia
VÍDEO · FOTOGRAFÍA · COMERCIALES · DRONE · DISEÑO WEB · SERIES DE TV

L’equip de Furgo en ruta

6 responses to “I com s’ho fan per finançar el viatge? (III): Gastar poc per viatjar més”

  1. tony mulatillo

    Hola… muy bueno el mensaje …..en verdad tienes razon , hoy en la actualidad la publicidad bonbardea en nuestra mente obligarnos que hacer o no…. saludos desde peru.. -lima

  2. carpecamper

    Una gran reflexió que incita a canviar el nostre model de vida. Gràcies!

  3. gabriela

    Hola! ¿la foto de la cueva es en Pto Pirámides?

  4. Meritxell

    Hola pareja!
    Nos conocimos en las furgofallas de hace unos 3 años, si mal no recuerdo.
    Me ha gustado mucho esta ultima reflexión de la sociedad en la que vivimos. La verdad es que vivimos rodeados de bombardeo consumista a diario. Mi pareja y yo ahora mismo, nos estamos replanteando que es lo que necesitamos y que es prescindible en nuestros gastos mensuales, ya que hemos tenido un bebe y queremos cojer una exedencia laboral para disfrutar de la crianza. Por que os cuento mi caso? Para dejar ver que con poco, siempre y cuando sea lo justo y necesario, es suficiente. Y que siempre hay alternativas de ahorro, ejemplo (en nuestro caso) pañales de tela. Y nuestras vacaciones, preferimos mil veces ir con nuestro “apartamento con ruedas” nuestra T4 a ir de grandes hoteles, así nos sale mas economico y disfrutamos incluso mas a nuestro aire. Queremos criar a nuestra hija en este ambiente, que aprenda a valorar que lo que tiene. Y que viajar con los papis e ir a rios en lugar de macro complejos turiticos, es ideal!
    Ahí queda mi pequeña aportación!
    Un besazo!

    Meritxell, Dani i Lluna

  5. corto maltesse

    llevas mucha razon, es muy acertado todo lo que comentas, Gracias….

Déjanos un comentario | Deixa’ns un comentari | Leave a comment

Segueix-nos

Segueix-nos també a través del Facebook Segueix-nos també a través del Twitter Visita el nostre canal de YouTube Visita el nostre canal de Vimeo Segueix-nos a Instagram Mapa de la ruta

Cinc anys en ruta

Publicitat

Publireportatges

“Publireportajes

Furgo en ruta al teu mail

“Newsletter

Capítols on line

Clica para ver los capítulos de Centroamérica Clica para ver los capítulos de Venezuela Clica para ver los capítulos de Colombia Clica para ver los capítulos de Ecuador Clica para ver los capítulos de Perú Clica para ver los capítulos de Bolivia Clica para ver los capítulos de Paraguay Clica para ver los vídeos de Brasil Clica para ver los vídeos de Uruguay Clica para ver los vídeos de Chile Clica para ver los vídeos de Argentina Clica para ver todos los vídeos de los consejos de viajes

Projectes anteriors d’Mmviatges

Clica per veure l'exposició

Mapa de visites

Map

Col·laboradors

Dr Fusca y Mr Kombi

Toubab Soul, l'últim disc d'Alma Afrobeat Ensemble

Cerques un fotògraf de confiança? Un dissenyador gràfic? Solucions de maquetació? Contacta amb Lomarc

Blog fotogràfic de Joan Pla

Formem part de

La comunidad viajera

Publicidad