I com s’ho fan per finançar el viatge? (II): Guanyar-se la vida en ruta

La manca de finançament, la por de perdre una pressumpta estabilitat laboral o la perspectiva de quedar-se sense diners pel camí són algunes de les raons que tiren enrere a molts viatgers en potència a l’hora de decidir-se a deixar-ho tot per viure viatjant. I és comprensible. Vivim immersos a un sistema regit pel capital. En algun moment ens van ficar al cap que el més important en aquest món és l’estabilitat econòmica. Fins a convertir aquesta estabilitat, en alguns casos, en un objectiu per sí mateix.

Com viure sense una nòmina mensual que asseguri el nostre nivell adquisitiu i mantingui intacta la nostra bombolla construida amb comoditats quotidianes? Com descuidar la sagrada vida laboral i posar en risc la jubilació per un somni de joventut. Vist així, sembla que hi ha massa en joc. Però abans d’arribar a una conclusió precipitada ens hauríem de preguntar si allò realment important és l’estabilitat econòmica o l’emocional. I hauríem de plantejar-nos fins a quin punt ens fa feliços mantenir-nos dins d’aquesta bombolla de comoditat.

Quan vam decidir punxar la nostra bombolla també a nosaltres ens van assaltar els dubtes. Ens aterrava la idea de sortir a la ruta i haver de tornar després d’uns mesos, o d’uns anys, sense un euro a les butxaques, ni una casa pròpia ni un contracte de treball amb què reprendre les nostres vides. Per això vam començar a planejar el viatge. Vam estalviar durant anys i vam muntar un projecte laboral que ens servís per finançar l’aventura a llarg termini: produir una sèrie de televisió sobre el nostre propi viatge i sobre les cultures dels llocs per on passéssim.

Ara mateix, després de dos anys recorrent l’Amèrica del Sud en furgo, estem convençuts que la mateixa ruta et va donant les eines per seguir viatjant. Sens dubte, tenir uns estalvis o sortir amb un projecte pensat t’ajuda força. Facilita les coses quan la furgoneta s’espatlla i has d’afrontar una reparació més o menys cara. Et dóna la possibilitat de viatjar d’uan forma més relaxada. I et crea algunes rutines. Però, en tot cas, no són dues condicions indispensables.

Nosaltres vam prendre consciència d’aquesta realitat quan portàvem tan sols mig any a la carretera.

– Saps que aquest mes hem guanyat més del que hem gastat?-, m’assegura la Marta un matí, amb el seu somriure habitual i fent que sí amb el cap, després de revisar l’agenda on cada dia apunta totes les dades del viatge, entre elles, les entrades i sortides econòmiques.

– Ja ens van avisar que amb la música i l’artesania et pots guanyar molt bé la vida-, li contesto, satisfet de comprovar que és possible viatjar pel món de forma autosuficient, després de passar tres intenses setmanes tocant música pels restaurants de San Martin de los Andes amb una parella d’argentins, la Mariana i el Matias. D’allà va sorgir el nostre primer gurp de música. Una efímera banda de 21 dies de vida que es va dir Taller d’instruments.

Si algú m’hagués dit, quan vam sortir de Barcelona amb destí a Buenos Aires, que mig anys més tard ens estaríem finançant una part del viatge per l’Amèrica Llatina treballant en ruta com a músics i artesnans, crec que m’hauria posat a riure. Sis mesos després, amb una guitarra i quatre fils de macramé em sentia capaç de recórrer tota l’Amèrica Llatina, i qui sap si més enllà. El més fort és que tot ho hem après pel camí, gràcies als amics que hem anat fent des que vam renunciar a una vida sendentària per convertir-nos en nòmades.

Tot va començar quan vam conèixer el Santi i el Marcelo, una parella de viatgers de Buenos Aires que es financiaven el viatge venent artesania i tocant música. Ens vam conèixer a un càmping de Tafí del Valle, al nord-oest argentí, en un moment complicat per als quatre. A ells els acabaven de robar pràcticament tot en el seu pas per Tucuman. Van quedar amb el que duien posat: una muda de roba, una guitarra, uns instruments de percusió i alguns fils de macramé. Nosaltres estàvem afectats per una greu intoxicació per consum d’una carn picada en mal estat en un dels moments més complicats del viatge.

Durant cinc dies, ves ser companys d’aventures. El Santi i el Marcelo es van pujar a la Saioneta i vam compartir la ruta que va des de Cafayate fins a Salta, en un trajecte inolvidable. Sense pensar-ho dos cops, vam demanar-los si podíem sumar-nos a l’espectacle musical que feien als bars i restaurants. Vam començar a assajar alguns temes i vam fer els primers concerts improvisats a Cachi i a la capital saltenya. Abans d’acomiadar-nos ens van ensenyar també a fer alguns putns de macramé.

Serien les bases per a la nostra carrera com a músics i artesans. Des de llavors, a més de seguir gravant i editant el viatge pràcticament cada dia, esporàdicament oferim concerts a les places, als bars i als restaurants. I en els temps lliures ens entretenim teixint macramé i fent pulseres que venem a les trobades de furgos o a altres esdeveniments.

Només ens vam posar una condició. Intentaríem gaudir sempre del que féssim. Els ingressos econòmics serien una conseqüència del nostre treball, no l’objectiu en sí mateix. D’aquesta manera, quan compartim la nostra música intentem transmetre al públic alegria i felicitat., mentre que l’elaboració de les artesanies millora la nostra creativitat i el nostre enginy. A més, tant una activitat com l’altra ens serveix per conèixer altres músics i artesans, i per difondre el nostre projecte de Furgo en ruta allà on anem.

Així, quan la gent ens pregunta si treballem en ruta o si ens hem pres alguns anys sabàtics, acostumo a recordar el proverbi xinès que diu: “Escull un treball que t’agradi i ja no hauràs de treballar més durant tota la vida”.

Des que vam trencar els esquemes que teníem muntats a Catalunya i vam començar a viatjar per l’Amèrica del Sud ens hem trobat amb decenes d’altres viatgers que van prendre el mateix camí. Després de dos anys de ruta, hem pogut comprovar que la nostra decisió no va ser tan excepcional. Molta gent, disconforme amb el sistema laboral establert, ha deixat enrere el seu lloc de treball i, simplement, ha decidit canviar de vida.

Molt d’aquests viatgers van sortir amb les butxaques pràcticament buides, o bé es van quedar sense recursos quan portaven alguns meses de viatge. I han seguit viatjant durant anys. En la majoria dels casos, fent bo el proverbi, han fet de la seva afició la seva font d’ingressos.

Coneixem una parella d’argentins que van començar a finançar-se el viatge venent quadres que ells mateixos pintaven i emmarcaven. Un altra amic viatger, aficionat a la fotografia, fa postals amb les fotografies de la ruta i les ven a la seva kombi. Alguns, tan sols amb una guitarra i la veu, es financien la totalitat del viatge. Una altra opció habitualm, per als que porten temps viatjant, consisteix en escriure un llibre i vendre els seus somnis i les seves aventures, convertits en literatura. Les possibilitats són interminables. Pallassos, malabaristes, artesans de quaderns fets a mà, titellaires, mags, cuiners…

Alguns preferim anar treballant a la ruta, mentre que d’altres opten per para durant un temps per guanyar diners i poder seguir viatjant, com un amic català que es va enamorar de San Pedro d’Atacama i porta més d’un any treballant de guia turístic. La conclusió és que viure viatjant és completament possible. Els impediments financers acostumen a ser una excusa. És qüestió de tenir una mica de creativitat i sortir amb el convenciment que vols viure viatjant.

Després tot se’t va donant, perquè quan viatges tot flueix. La teva visió del món va canviant. La mentalitat es va obrint a nous horitzons. Pas a pas, vas aprenent a confiar, confirmant que la gran majoria de les persones que et creues pel camí són bona gent, i vas desenvolupant la intuició per intentar esquivar les situacions indesitjables.

Fa uns dies, a un pub del centre d’Assumpció, parlava amb un amic que somnia en viatjar. De moment, la por a allò que hi ha més enllà de les estructures prefixades, el maté lluny de la ruta.

– A mi m’agradaria molt fer el que vostès fan, però el problema és que tinc el cap molt quadrat. Això és típic del paraguaià- em comenta entre cervesa i cervesa.

– No crec que sigui una qüestió exclusiva dels paraguaians. També nosaltres, abans de sortir, teníem molts dubtes- li contesto.

– Sí, però jo no em quedaria tranquil. Hi ha moltes coses que vostès fan i que jo no podria fer. Tinc el cap massa quadrat- insisteix.

– Què passaria si sortissis a la ruta amb un vehícle que portés unes rodes quadrades?

– Que es travarien.

– Això passaria al principi. Però què passaria si no desistissis en el primer intent i continuessis endavant, tossut?

– Que poc a poc s’anirien arrodonint.

Succeeix exactament el mateix amb els nostres caps. Quan ens llancem a la ruta, la ment es va arrodonint, es va adaptant a cada lloc i a cada situació, prenent consciència, a cada pas, que qualsevol objectiu que et proposis és factible. Si hi poses totes les ganes, tota l’energia en complir el que desitges, tot allò que t’envolta acabarà conspirant perquè ho aconsegueixis.

I fins aquí el segon post de ‘I com s’ho fan per finançar el viatge?’. Esperem que us hagi agradat i que pugui ser útil. En el proper relat us mostrarem com pot arribar a ser d’econòmica la vida en ruta, i us explicarem algunes tècniques per gastar menys i viatjar més.

Clica aquí si vols llegir la següent part del post ‘I com s’ho fan per finançar el viatge?’

Clica aquí si vols llegir la primera part del post ‘I com s’ho fan per finançar el viatge?’

 

Més tips (informacions pràctiques):

Preparatius del viatgeTip 1. Els preparatius de la volta al món en furgo

Enviar la furgoTip 2. Com enviar una furgo de Barcelona a Buenos Aires

Llogar un camperLlogar un camper a Xile i l'Argentina

Una producción de MMVIATGES, productora audiovisual y multimedia
VÍDEO · FOTOGRAFÍA · COMERCIALES · DRONE · DISEÑO WEB · SERIES DE TV

L’equip de Furgo en ruta

6 responses to “I com s’ho fan per finançar el viatge? (II): Guanyar-se la vida en ruta”

  1. Alex Cesini

    Hola chicos, muy inspirador, que grandes son !!! soy un italo-argentino que vivo en España, hace 14 años, y quiero irme con mi autocarava por Europa, que ya he recorrido y me encanta, y he pensado en vivir de hacer artículos de turismo o corresponsalías para america latina de un latino que les envíe material porque soy productor de tele … os puede interesar, ya que recorréis mucho y os presentarán sitios en donde hay canales de tv o diarios o revistas a las que les pueda interesar mi envío de imágenes, o artículos … y vosotros os quedáis con un porcentaje y así circula el vil metal para todos y todos salimos ganando .. que os parece, os dejo mi canal youtube … abrazo y éxitos !!!https://www.youtube.com/user/pasaportetv, y mi móvil por si wasapean, 0034-611303875, bendiciones, paz, y prosperidad, y molts èxits !!

  2. idoia

    Osti marià i marta sou la bombaaaa i quanta rao teniu, s’ha d tenir una mica de força per trencar amb els topics de la societat i creure en un mateix sabent q,sempre s pot ser autosuficient. M’encanta el proverbi. Moltes salutacions des d’ austràlia

  3. Cristina

    Enhorabona per aquests post tan inspiradors! Us seguim desde Barcelona 🙂

Déjanos un comentario | Deixa’ns un comentari | Leave a comment

Segueix-nos

Segueix-nos també a través del Facebook Segueix-nos també a través del Twitter Visita el nostre canal de YouTube Visita el nostre canal de Vimeo Segueix-nos a Instagram Mapa de la ruta

Cinc anys en ruta

Publicitat

Publireportatges

“Publireportajes

Furgo en ruta al teu mail

“Newsletter

Capítols on line

Clica para ver los capítulos de Centroamérica Clica para ver los capítulos de Venezuela Clica para ver los capítulos de Colombia Clica para ver los capítulos de Ecuador Clica para ver los capítulos de Perú Clica para ver los capítulos de Bolivia Clica para ver los capítulos de Paraguay Clica para ver los vídeos de Brasil Clica para ver los vídeos de Uruguay Clica para ver los vídeos de Chile Clica para ver los vídeos de Argentina Clica para ver todos los vídeos de los consejos de viajes

Projectes anteriors d’Mmviatges

Clica per veure l'exposició

Mapa de visites

Map

Col·laboradors

Dr Fusca y Mr Kombi

Toubab Soul, l'últim disc d'Alma Afrobeat Ensemble

Cerques un fotògraf de confiança? Un dissenyador gràfic? Solucions de maquetació? Contacta amb Lomarc

Blog fotogràfic de Joan Pla

Formem part de

La comunidad viajera

Publicidad