El retorn de la Saioneta

Després de cinc mesos sense moure la Saioneta, el dimecres 13 de gener vam reprendre el nostre viatge per Colòmbia. Vam sortir de l’aparcament de la Ceja on havíem tingut la furgo parada durant els 96 dies que vam estar viatjant de motxillers per Veneçuela per agafar el camí cap a Bogotà, amb una parada intermitja per dormir al calurós poblet d’Honda.

Quan vam tornar de Veneçuela no les teníem totes que la Saioneta es posaria en marxa. El vehicle havia estat gairebé tres mesos parat a la Ceja, després de passar-se d’un taller de Medellin a un altre durant prop de dos mesos… Van ser gairebé 60 dies amb un problema a l’arrencada, en què vam deambular de mecànic en mecànic, agafant una grua rere l’altra per trobar el mecànic que ressucités la Saioneta. (Clica aquí si vols llegir l’odisea mecànica que vam viure a Medellin).

Així que quan vam connectar-li les tres bateries i vam escoltar el soroll de l’engegada i el posterior so estable del motor, no podíem contenir la nostra alegria. Tornàvem a tenir la furgo a punt per continuar el nostre viatge per Sud-Amèrica. O al menys, això va ser el que vam creure en aquell moment.

Des que vam arribar en avió del país veí, el 5 de gener, vam ocupar el nostre temps en solventar tota la burocràcia per aconseguir una pròrroga del permís d’importació temporal per turisme. Abans de sortir ja havíem demanat una pròrroga excepcional de 3 mesos al·legant els problemes mecànics que havíem tingut, i ara ens havien de donar 3 mesos més per poder seguir circulant pel país, excedint ja en 6 mesos el temps de permís que et donen de forma regular.

Per sort, després de vuit dies de tràmits, d’anades i vingudes a la Dirección de Impuestos y Aduanas Nacionales de Colombia (DIAN), de fer fotocòpies i escriure cartes justificant la nostra excepcional situació, ens van acabar donant el document que certificava la nostra renovada llibertat per circular per Colòmbia.

El viatge en dos etapes fins a Bogotà va ser plaent. Teníem tantes ganes de tornar a rodar amb la nostra Saioenta… Vam arribar a la capital colombiana cofois com nens amb sabates noves, ja que la furgo no s’havia calentat ni una mica i sempre havia arrencat a la primera.

Vam aparcar davant de la casa de la mare d’uns amics de la meva germana, que ens van acollir com si fóssim de la família. I unes hores més tard vam moure la furgo per apropar-la a la paret i deixar lloc a un segon vehicle. Encara estàvem assaborint el nostre retorn a la ruta quan la Marta va detectar una gran taca negra on estàvem aparcats.

– Hem deixat una taca d’oli- em va dir la Marta.

– Estàs segura que és nostra?

– I de qui si no? Ha de ser nostra.

I a mi em van venir tots els mals de cop. No volia reviure el calvari mecànic que ens va tocar passar a Medellin. Després de trucar a alguns mecànics que ja no ens podien atendre, perquè -com sempre passa en aquestes ocasions- era divendres al migdia i ja no tenien lloc fins dilluns, vaig tirar-me a sota del vehicle per veure d’on sortia el líquid.

Vaig treure el protector del càrter, vaig engegar la furgo i vaig esperar. Passats un parell de minuts, va començar a gotejar un líquid, de forma constant. No semblava que tingués ni la textura ni el color de l’oli. Finalment, vaig confirmar els pitjors presagis. La taca no era d’oli, sinó de gasoil, o potser una barreja de tots dos. Però el goteig constant queia des de la bomba d’injecció, que ens havien desmuntat uns mesos abans a Medellin.

Després de donar-li moltes voltes, vam decidir viatjar el diumenge fins al Tàbio, un poblet situat a uns 40 quilòmetres, per passar el dia amb el Coca, un amic que estava a punt de sortir a la ruta amb la seva furgo. Des d’allà, al dia següent trucaríem al taller que ens havia arreglat la bomba a Medellin amb la idea de sortir cap a la capital d’Antiòquia perquè ens arreglessin la bomba.

El primer que vaig fer quan em vaig llevar el dilluns va ser trucar a Turbo Diesel, on em van passar amb un dels mecànics que ens havia arreglat la furgo a Medellin. Li vaig enviar una foto de la bomba d’injecció, indicant el punt per on gotejava, i el mecànic em va dir que era impossible que el gasoil sortís d’allà, que tornés a revisar-ho i em fixés més amunt. Sembla que, un cop més, el meu desconeixement de mecànica m’havia jugat una mala passada.

Dimarts vam passar per un mecànic del Tàbio perquè ens revisés d’on venia la pèrdua. Primer, va descartar que el goteig vingués de la bomba, la qual cosa em va deixar respirar una mica més tranquil. Després es va fixar en els injectors. I finalment, vam detectar que hi havia una manguereta fisurada, del retorn dels injectors, des d’on semblava que sortia el gasoil.

Vam sortir del mecànic contents d’haver solucionat el problema de la fuga, i ho vam celebrar prenent un café. Finalment, podíem reprendre el nostre camí cap al carnaval de Barranquilla. O això és el que pensàvem, ja que quan vam sortir de la cafeteria, per a la meva desesperació, a sota de la furgo tornava a haver una gran taca.

El dia següent vam tornar al mecànic del Tàbio. Com si fos un deja vu, vam tornar a treure el protector del càrter, vam tornar a revisar qualsevol pèrdua i, finalment vam trobar que hi havia dues mangueres del líquid de la direcció malmeses.

Del Tàbio vam haver d’anar fins a Zipaquirà, on ens van recomanar una zona, al barri de La Paz, on arreglen les mangueres dels vehicles. Per sort, ràpidament vam donar amb algú que ens canviés les mangueres i sembla que, de moment, no està gotejant. Esperem que aquest sigui l’últim capítol d’aquesta història, tot i que caldrà esperar alguns dies per confirmar que tot està funcionant bé a la Saioneta.

Clica aquí per llegir la primera part d’aquesta història.

 

Vols rebre les principals novetats de Furgo en ruta al mail? Clica aquí.

T’ha agradat aquest post? Comparteix-lo i ajuda’ns a difondre el nostre viatge:

Una producción de MMVIATGES, productora audiovisual y multimedia
VÍDEO · FOTOGRAFÍA · COMERCIALES · DRONE · DISEÑO WEB · SERIES DE TV

L’equip de Furgo en ruta

2 responses to “El retorn de la Saioneta”

  1. salvador

    Hola chicos, soy el del Ford Falcon rojo que vivia en Tilcara, jujuy, Argentina. Les cuento que el mes pasado viajamos para Fuerteventura, por causa de la salud del padre de mi esposa. EL Gerundio, como nosotros lo llamamos quedo en provincia de Santa fe, guardado y a la espera de que lo saquemos para seguir viaje. Cada tanto los sigo un poco, desde aca sera mas fácil, por la conexión a internet. Saludos y buen viaje.

Déjanos un comentario | Deixa’ns un comentari | Leave a comment

Segueix-nos

Segueix-nos també a través del Facebook Segueix-nos també a través del Twitter Visita el nostre canal de YouTube Visita el nostre canal de Vimeo Segueix-nos a Instagram Mapa de la ruta

Cinc anys en ruta

Publicitat

Publireportatges

“Publireportajes

Furgo en ruta al teu mail

“Newsletter

Capítols on line

Clica para ver los capítulos de Centroamérica Clica para ver los capítulos de Venezuela Clica para ver los capítulos de Colombia Clica para ver los capítulos de Ecuador Clica para ver los capítulos de Perú Clica para ver los capítulos de Bolivia Clica para ver los capítulos de Paraguay Clica para ver los vídeos de Brasil Clica para ver los vídeos de Uruguay Clica para ver los vídeos de Chile Clica para ver los vídeos de Argentina Clica para ver todos los vídeos de los consejos de viajes

Projectes anteriors d’Mmviatges

Clica per veure l'exposició

Mapa de visites

Map

Col·laboradors

Dr Fusca y Mr Kombi

Toubab Soul, l'últim disc d'Alma Afrobeat Ensemble

Cerques un fotògraf de confiança? Un dissenyador gràfic? Solucions de maquetació? Contacta amb Lomarc

Blog fotogràfic de Joan Pla

Formem part de

La comunidad viajera

Publicidad