La ruta per l’Argentina i Xile

El 14 de juny del 2012 arribem fins a Buenos Aires, on ens quedem durant un mes per conèixer la ciutat i esperar que arribi la furgoneta en baixell des de Barcelona. Els primers dies arribem a un poc afortunat hostal del microcentre, mentre que després ens canviem a un alberg de San Telmo. Quan ens arriba la furgoneta ens instal·lem als carrers d’Agronomia i Puerto Madero i estem uns dies a Pilar, molt ben acollits a la casa de camp dels nostres amics Diego, Dafne i Vladimir.

El 17 de juliol del 2012 sortim de la província de Buenos Aires i entrem a Entre Ríos. Parem a Gualeguaychú, on passem la nostra primera nit a la furgoneta fora de Buenos Aires. Recorrem la ruta que trasncorre davant del riu Uruguay, passant per poblets com Concepción del Uruguay, Rocha o San José. Finalment, visitem el PN El Palmar i la Aurora del Palmar, on es preserven un bon nombre de palmeres yatay.

Corrientes

Atrets per les històries del Gauchito Gil arribem fins a Mercedes, on la Sílvia i el Fernando ens acullen a la seva casa de pedra i ens introdueixen en el món del ‘chamamé’. Seguim el camí fins a Colonia Pellegrini, des d’on descobrim els Esteros d’Iberà, una de les zones pantanoses més àmplies del món. Abans de canviar de província visitem l’establiment Las Marías, el punt de producció del mate Taragüí, on seguim aprenent sobre aquesta beguda que ja ens té enganxats.

Passem per Oberà i comencem la ruta de la selva. Passem per carreteres envoltades de vegetació i gaudim dels sons de la selva fins arribar al salt del Moconà, menys coneguts que les cascades d’Iguazú, però també amb un encant especial. Conduim fins a Bernardo de Irigoyen, una de les fronteres menys concorregudes amb el Brasil, per canviar per primera vegada de continent.

Convidats per uns amics, el Zeus i la Gabriela, creuem a Brasil per passar uns dies a Maringà i visitar la zona natural de Tibagí. Després de degustar les delícies de Brasil -samba, caipirinha, sucs naturals i molta festa, entre d’altres- ens entren ganes de tornar a aquest país, encara que ho deixarem per a una altra fase del viatge.

Ens dirigim de nou cap a l’Argentina per conèixer les impresionants cascades d’Iguazú, tant des de la banda brasilera com de l’argentina. Visitem les misions jesuístiques i tornem a entrar a Corrientes, on passem uns dies a Ituzaingó. Des d’allà emprenem una ruta d’uns 1.000 quilòmetres pel Chaco fins arribar a Santiago del Estero.

Ens desplacem fins a Santiago del Estero i Tafí del Valle, des d’on comencem a creuar els valls Calchaquís. Un nou món de muntanyes de colors es comença a obrir davant nostre. Quan arribem al Cafayate tastem els vins típics de la regió i ens dirigim cap a Salta, primer pel camí de la Quebrada de las Conchas. Tornem a Cafayate i agafem el camí que passa per la Quebrada de las Flechas. Passem uns dies a Salta i ens desplacem en un sol dia fins a Iruya, ja que no ens volem perdre les festes patronals del poble. Recorrem la collada d’Humahuaca, declarada Patrimoni de la Humanitat, per arribar fins a Purmamarca i el seu famós turó dels Set Colors.

Arribem a Xile a través del pas de Jama, la primera vegada que creuem els Andes, fregant els 5.000 metres d’alçada. Ens quedem dues setmanes i mitja a San Pedro d’Atacama, on comencem a tocar de gorra a restaurants i bars en solitari. Atravesem el desert d’Atacama intentant anar a prop del mar per aconseguir un paisatge una mica més variat, i arribem fins a la vall de l’Elqui, on a més de fer una cata de pisco i veure els estels a un dels cels més clars del món, gaudim del microclima d’aquesta zona.

Passem per la calmada platja de Zapallar, envoltada de mansions de luxe, majoritàriament utilitzades com a segones residències, abans d’arribar a Viña del Mar i Valparaíso, on contactem amb el club de kombis Entre Amigos per compartir la nostra afició per les furgos. Valparaíso ens captiva amb les seves casetes de colors esquitxant les 42 turons que formen la ciutat. El company d’Entre Amigos, Paulo, ens acull també a casa seva, on passem uns quants dies, i ens fa un tour amb la seva kombi T2 vermella per alguns dels racons menys coneguts.
A Santiago de Xile també ens esperen els kombinautes de Kleinbus. Un dels seus socis, el Fernando, ens acull a casa durant la nostra estància a la capital xilena, i ens acompanya a tot arreu per conèixer la ciutat i fer-li alguns arranjaments a la furgoneta.

Atravesem les regions del Bío Bío i del Maule fins arribar a l’Araucunia i la regio del Rius, reconegudes per la gran quantitat de zones termals i per trobar-hi les araucuries mil·lenàries, també conegudes com a pins xilens. Ens apropem fins al Pacífic per conèixer Valdívia i arribem fins a Pucon i Villarrica, on celebrem un Nadal del 2012 passat per aigua.

Nou any, nova regió. L’1 de gener del 2013 arribem a la Patagònia argentina amb moltes expectatives i ganes de conèixer una part del planeta que tot el món en diu meravelles. Creuem en ferry el llac Pirihueico fins a San Martín de los Andes, on celebrem l’entrada d’any i ens quedem tres setmanes, tocant música als bars i restaurants i venent artesanies. Des de San Martín de los Andes comencem la ruta dels set llacs fins arribar a Villa la Angostura, on ens estrenem amb un concert d’una hora al Viejo Fred. Passem per Bariloche, on la Flor i el Matías ens acullen a casa seva durant uns dies. Anem fins a Bariloche i el Maitén, on descobrim la Trochita, un dels pocs trens de vapor de via estreta que es manté en marxa.

A través del pas de Futeleufú, arribem a la Patagònia nord xilena, on recorren un llarg tram de l’aïllada carretera austral, formada majoritàriament per carreteres de gravilla i envoltada de selva valdiviana. Arribem al Chaitén a mitjans de febrer del 2013, tres anys després de l’activitat volcánica que va arrasar la zona. No obstant, encara hem pogut apreciar els efectes del devastador volcà Chaitén, les cendres del qual van arribar fins a Buenos Aires i Montevideo. Pugem fins al parc Pumalín, propietat del multimilionari nord-americà Douglas Thompkins, i des d’allà comencem a baixar fins a Villa O’Higgins, més de mil quilòmetres a través d’una de les carreteres més impresionants per les quals hem passat fins al moment.

Després de creuar la carretera Austral passem a la Patagonia sud Argentina pel pas Roballo per trobar-nos amb l’estensa estepa patagònica. Atravesem carreteres llargues sense fi, visitem algunes de les pintures rupestres millor conservades de Sudamèrica, exhibicions de doma i, per suposat, el Fitz Roy i el glaciar Perito Moreno, dues de les icones més importants d’aquesta regió del món. Finalment, baixem fins a Ushuaia, la població més austral que visitem abans de començar la nostra ruta cap al nord del continent.

Visitem el parc nacional Torres del Paine en furgoneta, una experiència única, que ens ha portat fins al mirador Torres en la excursió més llarga del viatge fins al moment, de deu hores. Recorrem aquest parc increïble per carretera per veure les banyes del Paine i el glaciar Grey.
Des de Puerto Natales agafem un baixell de mercaderies que ens porta fins a Puerto Montt. Tres dies i quatre nits en alta mar per veure la Patagonia xilena des dels canals i el fiords.

El cinc d’abril del 2013 arribem a la Isla Grande de Chiloé en plena tempesta. La pluja i l’hospitalitat de la gent ens està acompanyant en els primers dies d’estada a aquesta illa plena de mites i llegendes, en els quals ja ens hem començat a familiaritzar. Les esglèsies de colors i els ‘palafitos’, els pals sobre els quals se sostenen les cases que hi ha a la vora dels canals, també ens han semblat ben particulars.
A Chiloé hem passat per Ancud, Castro, Dalcahue i l’illa de Quinchao.

El 10 d’abril arribem a Puerto Varas i Frutillar, on comencem a assajar un tema xilè per incorporar al repertori musical: Loca, de Chico Trujillo. Després de visitar Petrohué i anar al peu del volcà Osorno tornem a la regió dels llacs argentina per retrobar-nos amb els nostres amics Flor i Matías a Bariloche. Després, emprendrem el nostre retorn cap a la Plata i Buenos Aires.

Després de passar uns dies per Catalunya, tornem a passar per Buenos Aires, per tercer cop en aquest viatge. Aprofitem per arreglar alguns desperfectes de la Saioneta, tornem a participar a les celebracions de l’aniversari de l’Escarabat i anem al mercat de Mataderos. Ja està tot a punt per afrontar la segona part del viatge.

Una producción de MMVIATGES, productora audiovisual y multimedia
VÍDEO · FOTOGRAFÍA · COMERCIALES · DRONE · DISEÑO WEB · SERIES DE TV

L’equip de Furgo en ruta

Déjanos un comentario | Deixa’ns un comentari | Leave a comment

Segueix-nos

Segueix-nos també a través del Facebook Segueix-nos també a través del Twitter Visita el nostre canal de YouTube Visita el nostre canal de Vimeo Segueix-nos a Instagram Mapa de la ruta

Cinc anys en ruta

Publicitat

Publireportatges

“Publireportajes

Furgo en ruta al teu mail

“Newsletter

Capítols on line

Clica para ver los capítulos de Centroamérica Clica para ver los capítulos de Venezuela Clica para ver los capítulos de Colombia Clica para ver los capítulos de Ecuador Clica para ver los capítulos de Perú Clica para ver los capítulos de Bolivia Clica para ver los capítulos de Paraguay Clica para ver los vídeos de Brasil Clica para ver los vídeos de Uruguay Clica para ver los vídeos de Chile Clica para ver los vídeos de Argentina Clica para ver todos los vídeos de los consejos de viajes

Projectes anteriors d’Mmviatges

Clica per veure l'exposició

Mapa de visites

Map

Col·laboradors

Dr Fusca y Mr Kombi

Toubab Soul, l'últim disc d'Alma Afrobeat Ensemble

Cerques un fotògraf de confiança? Un dissenyador gràfic? Solucions de maquetació? Contacta amb Lomarc

Blog fotogràfic de Joan Pla

Formem part de

La comunidad viajera

Publicidad