Illes dels Uros: Realitat o ficció

Els tours a les illes dels Uros van acompanyats de tota una polèmica sobre l’autenticitat de les històries que ens expliquen els habitants que ens acullen en les seves llars flotants de totora ancorats al llac Titicaca. Què tenen de realitat i què tenen de ficció les visites a les illes dels Uros? En aquest post intentarem donar resposta a les preguntes que es farà qualsevol viatger que arribi fins aquí volent conèixer l’autèntica realitat del lloc.

 

A tots als aficionats als viatges ens deu haver succeït en alguna ocasió. Arribes fins a un bell racó del món i l’entrada està custodiada per desenes d’agències de viatges que et prometen una experiència inoblidable. Després de consultar els preus en diverses d’elles esculls la que et dóna més credibilitat i finalment t’embarques en un viatge sense retorn en el qual sents que t’estan intentant convèncer d’una realitat manipulada per vendre’t un producte que no t’interessa comprar.

En els dos últims anys hem visitat les illes dels Uros en dues ocasions, amb resultats dispars. La primera vegada vam sentir exactament la sensació que assenyalava anteriorment: haver entrat en un circ turístic amb il·lusionistes actuant en un escenari mal muntat. La segona, que va tenir lloc fa tan sols uns dies, marxem convençuts que encara es poden viure algunes sensacions reals en el territori dels Uros, i satisfets d’haver-nos donat una segona oportunitat.

Una de las islas flotantes de camino a Taquile

Una de las islas flotantes de camino a Taquile, en nuestra primera visita al lago Titi-Caca.

En la nostra primera visita al llac Titicaca vam optar per contractar un tour de dia sencer que ens portaria a una de les illes flotants dels Uros per després arribar fins a l’illa de Taquile. Després de més d’una hora de navegació pel llac navegable més alt del món arribem fins a un punt enmig del no res. Els intensos tons grocs de la totora destaquen entre les fosques aigües del llac i quatre casetes fabricades amb el mateix jonc s’eleven tímidament amb les seves teulades triangulars.

Un home vestit amb un gorro andí i un grup de dones amb vestits colorits venen a donar-nos la benvinguda amb un efusiu: kumisaraki, ‘què tal?’ en aimara, la principal llengua adoptada pels habitants de les illes de totora després de la pràctica desaparició del seu idioma autòcton a mitjans del segle passat. El guia que ens acompanyava ens va indicar que per contestar ‘bé’ havíem de replicar waliki. I d’aquesta manera, aprenent les nostres dues primeres paraules en aimara, vam entrar a l’illa de totora.

Mostrando el proceso de construcción de las islas

Mostrando el proceso de construcción de las islas

El nostre entusiasme inicial es va anar esvaint conforme vam anar descobrint el lloc. Només posar un peu a l’illa, les senyores van muntar les seves estructures amb artesanies, mentre que l’home que ens havia rebut ens va donar algunes explicacions sobre la construcció de les illes flotants amb unes representacions en miniatura de les casetes i els personatges que les habiten . També ens va assegurar que ells hi vivien de forma permanent, desenvolupant les mateixes activitats que els seus ancestres: la pesca, la caça d’aus i la recol·lecció d’ous i totora.

Després de donar una volta per la minúscula illa no ens va costar adonar-nos que difícilment podia estar habitada. La majoria de les casetes estaven pràcticament buides o bé ocupades per mobles poc pràctics, com una mena de sofà amb forma de barca de totora que ocupava la meitat de l’habitatge. Als voltants tampoc hi havia símptomes d’habitabilitat, com roba estesa, cassoles o altres estris per cuinar.

Los habitantes de una de las islas nos da la bienvenida

Los habitantes de una de las islas nos da la bienvenida

Després d’animar-nos a comprar artesanies, ens van donar l’opció -l’única opció, de fet- de pujar-nos a una de les barques de totora per fer una passejada pel llac, pagant un extra de 10 sols (uns 3 dòlars) pel servei . Vaig aprofitar per preguntar al nostre amfitrió si realment vivien a l’illa de forma permanent i únicament vaig rebre respostes afirmatives.

Quan finalment vam prendre de nou la barca amb la qual havíem arribat per continuar el viatge cap a Taquile, les senyores ens van acomiadar cantant-nos diverses cançons. Mentre salpàvem anàvem escoltant de fons la tonada desafinada del hit dels anys 80 ‘Vamos a la playa, oh oh oh’, davant la meva sorpresa i la meva decepció per viure una farsa tan evident, una teatrelització que pretenien fer passar com a real.

Las islas flotantes de los Uros desde el aire

Las islas flotantes de los Uros desde el aire.

La realitat és que actualment la zona peruana del llac Titicaca alberga prop d’un centenar d’illes de totora amb uns 2.200 habitants. La població va minvar durant el segle XX, i l’aimara va anar desplaçant l’idioma dels uros fins convertir-lo en una llengua extinta. Però en les últimes dècades, l’increment del turisme a Puno ha fet renéixer els uros, que han tornat a visibilitzar-se com a poble originari.

La majoria de les illes dels uros que es troben a la badia de Puno es dediquen exclusivament al turisme, desplaçant d’aquesta manera les activitats tradicionals d’aquest poble, mentre que per trobar les comunitats que segueixen vivint de la pesca, la caça i la recol·lecció hauríem de desplaçar-nos fins a les illes més allunyades de Puno.

Conversando con Orlando, el presidente de

Conversando con Orlando, el presidente de la comunidad de Suma Tika.

Entre els que es dediquen al turisme, alguns d’ells viuen en terra ferma, desplaçant-se a les illes flotants per mobilitzar els turistes o per mostrar-los l’estil de vida tradicional dels uros, mentre que altres viuen de forma permanent a les illes. En ambdós casos s’ofereix una oferta turística similar: explicació sobre la història, les tradicions i les construccions dels uros, oferta d’artesania i passeig amb una barca de totora. Tanmateix, hi ha una diferència entre uns i altres. Si bé hi ha una mica de teatralització en ambdues, en les segones no et menteixen quan et diuen que hi viuen de forma permanent, i això es nota.

En la nostre segona visita al Titicaca vam tenir la sort d’arribar fins a una d’aquestes illes turístiques però alhora habitades: la comunitat de Summa Tika. I dic que vam tenir la sort perquè vam comprar un tiquet que et dóna accés a dues illes. La segona és on arriben tots els turistes, on poden quedar-se a dinar i comprar més artesanies, mentre que la primera no saps quin serà. Va canviant segons el dia per rotar les visites a les diferents illes turístiques.

La comunidad de Suma Tika

La comunidad de Suma Tika.

Després de rebre la ja coneguda salutació aimara, kumisaraki, i d’escoltar l’explicació del president de la comunitat, l’Orlando, em vaig asseure a conversar amb ell per conèixer una mica més sobre el seu estil de vida. L’Orlando ens va comentar que, si bé porten un temps dedicant-se exclusivament al turisme, tota la comunitat viu a l’illa flotant, rebent els seus ingressos de l’arribada de turistes i la venda d’artesanies.

També ens va explicar que els seus fills van cada dia amb barca fins a l’escola, que es troba en una illa flotant a uns 20 minuts de distància. Ens va comentar també sobre l’existència d’un centre de salut i ens va convidar a entrar a casa seva, on vam veure un panorama molt diferent del que havíem vist dos anys enrere. Un llit feta amb 5 capes de totora i amb mantes a sobre, unes plaques solars instal·lades que donen llum a la casa, un televisor i molta roba. També a l’exterior vam veure roba estesa al sol i els nens corrent per l’illa.

Isla flotante con restaurantes y tiendas

Isla flotante con restaurantes y tiendas.

Quan abandonem la comunitat, l’Orlando ens va brindar la possibilitat de passar més temps amb ells, en una estada que inclou passar la nit a la comunitat, anar a conèixer instal·lacions com l’escola o el centre de salut i sortir a pescar el dinar. Vaig sortir cap a la segona illa flotant amb ganes de compartir més temps amb l’Orlando i la seva comunitat. I en uns minuts vam arribar a la més turística de les illes, amb un restaurant, mirador i estàtues en forma de còndor que et donen la benvinguda.

Tot i haver viscut una experiència més aviat turística, lluny de l’estil de vida tradicional dels uros, aquesta vegada marxo del Titicaca amb la sensació d’haver-me acostat una mica més a la realitat dels uros, encara que es tracti d’una realitat turística, ja que finalment el turisme de masses sempre acaba transformant la realitat. I evidentment el cas dels Uros no és una excepció, sinó més aviat el paradigma, la confirmació d’aquest fet.

La comunidad de Suma Tika

La comunidad de Suma Tika.

Potser la propera vegada que visiti el Titicaca trucaré a l’Orlando per passar dos dies amb la seva comunitat i tindre l’opció de conèixer una mica més sobre l’estil de vida actual dels uros que viuen a la badia de Puno. O potser buscaré qui em porti fins a les illes de totora més allunyades per acostar-me fins els uros que segueixen vivint de la forma tradicional: pescant, caçant aus i recollint totora i ous.

 

Com visitar les illes dels Uros

Per les experiències que hem tingut, la informació que hem recollit i els testimonis d’altres viatgers, hi ha diverses maneres d’arribar fins a les illes dels Uros.

1. Pagar una barca regular a les illes dels Uros més properes. És l’opció més econòmica, però no et permet decidir les illes que vols visitar. Et dóna opció a visitar una illa flotant -la que toqui segons el viatge- durant aproximadament una hora i després et deixen en una illa ben turística amb servei de restaurant.

2. Contractar un tour en una agència de viatges. És l’opció més còmoda, però tampoc et permet decidir les illes flotants que vols visitar. Es pot aconseguir un tour a les illes dels uros des d’uns 20 sols (6 dòlars), tot i que hi ha empreses que cobren fins a 14 dòlars. El tour als Uros és de mig dia, però es pot combinar amb l’illa de Taquile (1 dia) o amb Amantani i Taquile (2 dies i una nit).

3. Contractar un tour privat. Aquesta opció et dóna la possibilitat d’arribar fins a les illes no turístiques, podent decidir on vols que et portin, però es tracta d’un tour car. Al moll vam preguntar a un dels capitans i ens demanàven 200 sols (60 dòlars) per un matí i 400 sols (120 dòlars) per passar tot el dia i arribar fins a Taquile. El preu és per la barca sencera, no per persona. Algunes agències ofereixen també aquesta opció a preus majors.

4. Consultar als capitans de les barques que arriben al moll de Puno amb gent local i demanar que et portin a les illes no turístiques. Si ets dels que no vol passar per una experiència turística, sempre hi ha l’opció de plantar-se al moll i veure si hi ha l’opció de viatjar amb la gent local a conèixer la realitat de les illes dels Uros no turístiques. Personalment, no hem pres aquesta opció, però sí que coneixem altres viatgers que així ho han fet i ens sembla ben interessant.

 

Galeria fotogràfica de les illes dels Uros

 

Fonts consultades

 

També et pot interessar:

Machu PicchuLlegar en furgo

CuscoCusco

Ciudad PerdidaCiudad Perdida

T’ha agradat aquest post? Comparteix-lo i ajuda’ns a difondre el nostre viatge.

Una producción de MMVIATGES, productora audiovisual y multimedia
VÍDEO · FOTOGRAFÍA · COMERCIALES · DRONE · DISEÑO WEB · SERIES DE TV

L’equip de Furgo en ruta

Déjanos un comentario | Deixa’ns un comentari | Leave a comment

Segueix-nos

Segueix-nos també a través del Facebook Segueix-nos també a través del Twitter Visita el nostre canal de YouTube Visita el nostre canal de Vimeo Segueix-nos a Instagram Mapa de la ruta

Cinc anys en ruta

Publicitat

Publireportatges

“Publireportajes

Furgo en ruta al teu mail

“Newsletter

Capítols on line

Clica para ver los capítulos de Centroamérica Clica para ver los capítulos de Venezuela Clica para ver los capítulos de Colombia Clica para ver los capítulos de Ecuador Clica para ver los capítulos de Perú Clica para ver los capítulos de Bolivia Clica para ver los capítulos de Paraguay Clica para ver los vídeos de Brasil Clica para ver los vídeos de Uruguay Clica para ver los vídeos de Chile Clica para ver los vídeos de Argentina Clica para ver todos los vídeos de los consejos de viajes

Projectes anteriors d’Mmviatges

Clica per veure l'exposició

Mapa de visites

Map

Col·laboradors

Dr Fusca y Mr Kombi

Toubab Soul, l'últim disc d'Alma Afrobeat Ensemble

Cerques un fotògraf de confiança? Un dissenyador gràfic? Solucions de maquetació? Contacta amb Lomarc

Blog fotogràfic de Joan Pla

Formem part de

La comunidad viajera

Publicidad