Machu Picchu en solitari

Alguns racons del món desprenen una energia tan especial que és difícil passejar-s’hi sense notar-la. A llocs com el Machu Picchu, el turisme de masses s’ha encarregat de diluir aquest misticisme, convertint un dels llocs arqueològics més impressionats del món en un parc temàtic dominat per les cues, els selfies i els sorollosos grups organitzats. No obstant, existeix la manera de gaudir de la ciutadella més coneguda del Perú pràcticament en sollitari. Us ho expliquem en aquest post sobre les nostres visites al Machu Picchu.

 

El santuari sagrat del Machu Picchu no deixa indiferent a ningú. Però el seu increïble poder d’atracció deriva en actituds contraposades. En els darrers anys hem conegut gent que afirma haver viscut una de les experiències més impressionants de les seves vides en el pas per la ciutat inca, mentre que d’altres han marxat immersos en un sentiment d’insatisfacció. I és que, més enllà dels molts turistes que hi arriben ansiosos de fotografies i de les dispars explicacions dels guies turístics, altres viatgers arribem a la ciutadella cercant una atmosfera que no sempre és fàcil de trobar.

Així ens va succeir el primer cop que vam visitar el Machu Picchu. Ens despertem d’hora per arribar a l’estació d’autobusos a les 5 de la matinada, amb l’esperança de ser dels primers a entrar a la ciutat inca, ja que ens havien informat que el primer bus sortia a les 5.30. Però més d’un centenar de turistes ja s’amuntegaven a la cua, sota una pluja que no va parar fins que vam arribar al santuari, vetllat per una densa capa de boira que va anar desapareixent conforme el dia va anar despuntant.

machu6

Si bé vam quedar impressionats pel context natural i la pètria arquitectura inca que s’alçava davant nostre, l’experiència ens va deixar un regust agredolç. Les hordes de turistes van anar omplint el lloc des de la nostra arribada, mentre els vigilants s’afartaven de fer bufar el xiulet a tota hora. Li xiulaven a un turista assegut en un dels murs. A una parella que saltava per fer-se una foto i una altra més enllà que treia un entrepà per a esmorzar.

Quan vam intentar treure una pancarta per dedicar-li una foto a un amic que sempre havia volgut visitar la ciutadella, el xiulet ens va arribar a nosaltres, ja que sembla que mostrar pancartes al Machu Picchu atempta també contra els sagrats fonaments del lloc. Finalment, ens vam fer la foto i vam guardar la cartolina. Farts de xiulets, prohibicions i massificacions, vam decidir marxar al migdia, poc després que els visitants que venien en tren des de Cusco acabessin d’envair el lloc.

En els dos anys posteriors de viatge, vam sentir l’energia que veníem buscant aquí en altres centres arqueològics molt menys famosos, i per tant menys massificats. Com a la Ciutat Perduda de la Serra Nevada de Santa Marta, a Colòmbia, o a la ciutadella de Kuélap, al nord del Perú, que sens dubte experimentarà un boom turístic en els propers anys amb la imminent inauguració del telefèric.

machu1

Recentment vam tornar al Machu Pichhu, aquest cop acompanyant a la meva germana i el seu xicot, que ens van venir a visitar el Perú i volien conèixer la destinació turística més popular. Després de cinc dies de conducció a la Saioneta -tres per arribar de Lima a Cusco i dues més per recórrer la Vall Sagrada-, vam tornar a viatjar fins a la hidroelèctrica de Santa Teresa per lliure per arribar fins al Machu Picchu en una caminada de dues hores per les vies del tren.

Vam dormir en un dels molts hotels d’Aguas Calentes i l’endemà, sabent que a qui matina déu li ajuda, aquest cop ens vam plantar a l’estació d’autobusos a les 3.45 de la matinada. Vaig arribar pensant que ja hauria la cua muntada, però únicament em vaig trobar amb una parella que esperava asseguda en un banc. Una hora i tres quarts després, partíem cap a la ciutadella inca en el primer bus, mentre les primeres llums del dia començaven a deixar entreveure les cadenes muntanyoses que envolten el lloc.

Després de presentar el tiquet a l’entrada, vam pujar fins a la casa del vigilant amb un grapat de visitants per prendre algunes fotografies panoràmiques de la ciutadella sense ningú. Ni tan sols el sol havia fet encara acte de presència. Sense pensar-ho dues vegades ens vam anar a passejar pels carrers de l’antiga ciutat inca.

machu5

Vam caminar sols per la plaça dels temples i ens vam plantar amb l’única companyia del vent davant de l’Intihuatana, un dels símbols més sagrats dels inques. Per un moment vam sentir el xiulet d’un dels vigilants, que va tornar a fer silenci després d’amonestar uns viatgers que se’ns havien avançat en la seva particular visita privada.

Finalment, vam arribar al pati que hi ha al davant de les Tres Portades, on vam esperar la sortida del sol. El primer raig es va colar per sobre del pic del Guayna Picchu, que es va anar il·luminant gradualment fins expandir-se per tots els racons de la ciutadella, mentre fèiem algunes postures de ioga per a donar-li la benvinguda al nou dia.

La sortida del sol és un dels moments més especials que el santuari històric ens regala tots els matins que la boirina ho permet. Els inques es van encarregar de construir una ciutat orientada cap a l’astre rei, l’Inti, al qual adoraven amb gran veneració. El lloc arqueològic del Machu Pichhu conserva desenes de referències al sol. Com l’Intihuatana -en quítxua, “on s’amarra el sol” -, una escultura tallada en pedra que servia als inques com a instrument per mesurar el temps i com a altar sagrat, fins al Temple del Sol, on van disposar les finestres de tal manera que es pogués veure la sortida de l’astre rei en els solsticis d’estiu i d’hivern.

machu2

Dues hores més tard, les instal·lacions de la ciutadella inca es trobaven abarrotades pels grups organitzats, que van anar ocupant els diversos espais i desplaçant el silenci que havia regnat al lloc fins llavors. Sens dubte, matinar per assegurar-se un lloc en el primer bus que surt cap al Machu Picchu té una gran recompensa. Una altra opció passa per esperar que els grups organitzats marxin per gaudir de la posta de sol amb molta menys gent.

En tot cas, si el que busques és captar l’energia del Machu Picchu, val la pena matinar per observar tot sol com apareix l’astre rei i sentir el privilegi de passejar per un dels llocs més turístics del món en soledat.

També et pot interessar:

Com arribar en furgoLlegar en furgo

CuscoCusco

Ciudad PerdidaCiudad Perdida

Vols rebre les principals novetats de Furgo en ruta al mail? Clica aquí.

T’ha agradat aquest post? Comparteix-lo i ajuda’ns a difondre el nostre viatge:

Una producción de MMVIATGES, productora audiovisual y multimedia
VÍDEO · FOTOGRAFÍA · COMERCIALES · DRONE · DISEÑO WEB · SERIES DE TV

L’equip de Furgo en ruta

Déjanos un comentario | Deixa’ns un comentari | Leave a comment

Segueix-nos

Segueix-nos també a través del Facebook Segueix-nos també a través del Twitter Visita el nostre canal de YouTube Visita el nostre canal de Vimeo Segueix-nos a Instagram Mapa de la ruta

Cinc anys en ruta

Publicitat

Publireportatges

“Publireportajes

Furgo en ruta al teu mail

“Newsletter

Capítols on line

Clica para ver los capítulos de Centroamérica Clica para ver los capítulos de Venezuela Clica para ver los capítulos de Colombia Clica para ver los capítulos de Ecuador Clica para ver los capítulos de Perú Clica para ver los capítulos de Bolivia Clica para ver los capítulos de Paraguay Clica para ver los vídeos de Brasil Clica para ver los vídeos de Uruguay Clica para ver los vídeos de Chile Clica para ver los vídeos de Argentina Clica para ver todos los vídeos de los consejos de viajes

Projectes anteriors d’Mmviatges

Clica per veure l'exposició

Mapa de visites

Map

Col·laboradors

Dr Fusca y Mr Kombi

Toubab Soul, l'últim disc d'Alma Afrobeat Ensemble

Cerques un fotògraf de confiança? Un dissenyador gràfic? Solucions de maquetació? Contacta amb Lomarc

Blog fotogràfic de Joan Pla

Formem part de

La comunidad viajera

Publicidad