Com treure una furgo del fang en 11 hores

Vam arribar de nit. A banda i banda ens acompanyava la més absoluta foscor. Davant nostre tan sols aconseguíem a albirar un tros de món il·luminat pel feix de llum que projectaven els fars de la furgoneta. Més endavant, el pilot vermell de la moto del nostre guia ens marcava l’itinerari a seguir. La carretera es va convertir en una estreta franja de formigó ratllat que ens va traçar la trajectòria fins a un camí enfangat.

Sabíem que no havíem de passar. Ho sabíem. Ho intuíem. Però vam passar de totes formes. I actuar en contra del que pensàvem i del que sentíem ens va portar al pitjor embús del viatge. Girem a la dreta i baixem una petita pendent per acabar aparcant la furgo en un parany de sorra i aigua, únicament dissimulat per les herbes que havien crescut al seu voltant. Un parany que acabaria engolint, de forma subtil, les més de dues tones de pes del nostre vehicle càmper.

El dia següent vam despertar amb un sol radiant i vam anar a esmorzar a la cabanya del nostre amic, el Daniel. Viatger de vocació, aquest noi de Medellín va optar per deixar la ciutat per anar a viure a una caseta perduda en una de les zones rurals de Santa Elena. Fart de la vida urbana, actualment comparteix espai amb un altre noi a l’última casa de la zona del Plan, a la qual vam arribar caminant per un curt però costerut caminet envoltat de natura.

Passem bona part de la jornada conversant amb Daniel i teixint mandales, l’últim passatemps adquirit en el nostre pas per la caleña localitat de Potrerito. De forma pràcticament inexplicable, la pluja no va fer acte de presència després de diverses setmanes ben plujoses. I l’endemà va caure tot el que s’havia reservat en la vigília. Va ser tal el xàfec que en un moment escoltem una petita explosió al menjador. La tempesta ens va deixar amb un mòdem socarrimat i sense connexió a internet.

Ens vam tornar a dormir a la furgoneta amb la intenció de despertar-nos d’hora el proper dia. Aprofitant que començava el cap de setmana volíem anar a vendre artesanies al parc de Santa Elena. Però al poc d’arrencar vam prendre consciència que no podríem sortir d’aquest fangar. Les rodes davanteres rodaven sense parar, enfonsant-se en el fang. Mentrestant, les rodes del darrere es mantenien completament quietes. La tracció a les quatre rodes fallava i la Saioneta es negava a avançar. Seria l’inici d’un dia llarg. Molt llarg.

Tenint en compte que estàvem completament enganxats a la part plana del terreny, vaig preferir no pensar massa en el tram de pujada que ens esperava. Simplement, vaig anar a buscar un matxet, algunes pedres i fustes per poder alçar la roda encallada i intentar donar-li tracció. Mentrestant, la Marta es va trobar amb uns dels veïns, una parella d’agricultors que es van oferir des del primer instant a estirar la furgo amb el seu 4×4.



I ho vam aconseguir, no sense dificultats, en el tram pla. Un parell d’hores després de començar el procés ens vam col·locar a tan sols dos o tres metres del camí principal. Aquí va començar l’odissea. Tot i tenir un 4×4 que ens remolqués i un grup de cinc persones per empènyer, la furgo simplement s’enfonsava i es tornava enfonsar sobre les seves rodes davanteres. Avançàvem uns centímetres i una de les rodes entrava en el fang fins a tocar l’eix. Pujàvem alguns centímetres més i ens tocava aixecar les dues rodes per col·locar-li runa sota i intentar prosseguir.

Ho vam intentar tot. Vam provar per primera vegada el cabestrant manual que portàvem cinc anys sense utilitzar. Però el 4×4 del nostre amic agricultor no era prou pesat. I en lloc de moure el nostre vehicle, aquest arrossegava el del nostre benefactor.

Per acabar de complicar-ho tot, quan ja estàvem a un sol metre de la nostra meta, ens vam quedar sense combustible.

El Daniel es va prestar voluntari per buscar alguns galons de dièsel en la seva moto i anar a trucar al seu company de pis, el Juan Diego, que ja havia estat ajudant-nos a l’inici del dia. Ell tenia un 4×4 més potent i pesat que l’anterior i segurament tindria menys dificultats per donar-li l’última empenta a la furgo. Veient que trigaria una mica, vam decidir prendre’ns uns mates mentre l’esperàvem. Eren les dos de la tarda passades. Portàvem sis hores enganxats i intentant de treure la Saioneta del fang.

Finalment va arribar el Juan Diego. Ja havíem aixecat un cop més les dues rodes de la furgo i havíem col·locat taules de fusta i la runa que ens havia deixat un altre dels veïns. Pensàvem que sortiria a la primera. Però quan ens va estirar les rodes van empènyer les taules i la runa i la furgo es va quedar on era. Va ser llavors quan vam decidir fer servir de nou el cabestrant manual. Mil·límetre a mil·límetre, centímetre a centímetre, vam anar pujant la Saioneta, que seguia resistint-se a sortir del tot.

Començava a fer-se de nit quan ja la teníem pràcticament en el camí. Serien les 6 de la tarda. Tot estava preparat per a l’estirada final. I, aquest cop sí, la furgo va sortir del fangar per ficar-se… en un altre fangar. És tant el pes de la furgo que fins i tot en el camí tenia dificultats per agafar tracció. Finalment, el Juan Diego va haver d’estirar-nos de nou per portar-nos fins al camí de formigó ratllat. Havien passat un total d’onze hores. Era tant el temps que habíem passat sense tracció que s’em va fer fins estrany quan les quatre rodes de la Saioneta van tornar a rodar a la vegada i van fer avançar el vehicle cap a on jo volia.

Acabem cansats, però feliços. Increïblement contents per haver recuperat la furgoneta. Per haver sentit un cop més la calidesa d’un poble, el colombià, que mai deixarà de sorprendre’ns per la seva simpatia i la seva solidaritat. I per haver après d’una vegada per totes la lliçó: Evita actuar en contra del que penses i del que sentis. Si has de fer alguna cosa i el teu pensament, les teves conviccions o el teu cor et diuen que no ho facis, fes marxa enrere. T’evitaràs quedar bloquejat durant hores, dies o potser mesos.

Moltes gràcies a tots els que ens heu ajudat en aquest procés. Gràcies pel vostre suport, per la vostra energia i per ajudar-nos a aprendre una nova i important lliçó d’aquest viatge, el viatge de la vida.

Una producción de MMVIATGES, productora audiovisual y multimedia
VÍDEO · FOTOGRAFÍA · COMERCIALES · DRONE · DISEÑO WEB · SERIES DE TV

L’equip de Furgo en ruta

2 responses to “Com treure una furgo del fang en 11 hores”

  1. Marchoso Benito

    HOla:
    ya me conozco yo eso de los atascos, y eso que la mía no es 4×4, pero mi pregunta es si funciona el cabrestante manual, pues mi hermano me regaló uno pero nunca lo he usado.
    Un truco que usan mucho en el desierto, es llenar esos sacos grandes que usan en los mercados rellenos de lentejas, arroz, etc. y una vez rellenos de arena, colocar bajo las ruedas, además se pueden llevar en la furgo sin ocupar casi espacio.
    Buen viaje.

  2. Pepe Yanes

    Hola amigos:
    ¡Vaya embarrada! Hay veces que caes en la trampa de la manera más tonta. Nosotros nos quedamos atascados en la arena en un camping de Senegal. Nos tuvieron que sacar con un 4×4. Hicimos el ridículo a base de bien.
    ¡Buena gente los colombianos que os ayudaron!
    Seguid bien

Déjanos un comentario | Deixa’ns un comentari | Leave a comment

Segueix-nos

Segueix-nos també a través del Facebook Segueix-nos també a través del Twitter Visita el nostre canal de YouTube Visita el nostre canal de Vimeo Segueix-nos a Instagram Mapa de la ruta

Cinc anys en ruta

Publicitat

Publireportatges

“Publireportajes

Furgo en ruta al teu mail

“Newsletter

Capítols on line

Clica para ver los capítulos de Centroamérica Clica para ver los capítulos de Venezuela Clica para ver los capítulos de Colombia Clica para ver los capítulos de Ecuador Clica para ver los capítulos de Perú Clica para ver los capítulos de Bolivia Clica para ver los capítulos de Paraguay Clica para ver los vídeos de Brasil Clica para ver los vídeos de Uruguay Clica para ver los vídeos de Chile Clica para ver los vídeos de Argentina Clica para ver todos los vídeos de los consejos de viajes

Projectes anteriors d’Mmviatges

Clica per veure l'exposició

Mapa de visites

Map

Col·laboradors

Dr Fusca y Mr Kombi

Toubab Soul, l'últim disc d'Alma Afrobeat Ensemble

Cerques un fotògraf de confiança? Un dissenyador gràfic? Solucions de maquetació? Contacta amb Lomarc

Blog fotogràfic de Joan Pla

Formem part de

La comunidad viajera

Publicidad