Esperant les balenes

Últimament hem pogut comprovar que quan desitges alguna cosa amb totes les teves forces i hi poses tota l’energia s’acaba fent realitat.

Avui ho hem pogut comprovar. Després de quatre dies de cerca ens hem trobat per primera vegada cara a ara amb la balena franca austral, un dels mamífers més voluminosos del planeta.

Des que vam començar la ruta havíem volgut veure balenes, però no se’ns havia donat l’oportunitat fins que hem arribat a la costa atlàntica uruguaiana. Mentre estàvem a Montevideo ens vam assabentar que estàvem en plena temporada reproductiva, i que els cetacis s’apropen a alguns punts estratègics de la costa, de manera que les pots veure des de la mateixa platja, sense haver de pujar a un vaixell.

A principis de setembre vam arribar a Playa Mansa de Punta del Este, un d’aquests indrets d’aigües tranquil·les on les balenes aprofiten per apropar-se a la vora buscant una zona menys profunda per copular.

Però quan arribem ja no hi són. Durant tot el mes d’agost, els cetacis han freqüentat la platja, ocupant l’espai que deixen els famosos d’arreu del món i milionaris argentins després de la temporada d’estiu al balneari més ostentós de l’Atlàntic sud.

Després d’un breu reconeixement de la ciutat, fem com les balenes i marxem cap a un lloc menys civilitzat, que ens permeti un major contacte amb la natura. I ho trobem a pocs quilòmetres, davant del far de José Ignacio, on ens indiquen una altra platja on s’hi paren.

Al dia següent ens asseiem sobre unes roques davant de la Playa Mansa de José Ignacio. Ens fixem en una simpàtica au marina, el nom de la qual encara desconeixíem i que avui hem descobert que es diu ‘ostrer’, perquè forada les ostres i petxines buscant aliment. Seguim el vol d’unes gavines, que acostumen a aparèixer quan s’apropa una balena.

Però sembla que els nostres desitjats animals tampoc han escollit aquesta platja com a niu d’amor, així que viatgem cap a la Paloma, on tenim un contacte dins de la Organització per a la Conservació de Cetacis de l’Uruguay.

Parem a una àrea de servei, on ens informen que fa una hora han avisat sobre un albirament a la platja de la Balconada. Allà anem, però tampoc hi ha balenes a la costa. Ni gavines que en delatin la presència. Abans que caigui el sol utilitzem la nostra última carta del dia, i ens apropem fins a la Pedrera, un poblet situat a uns 10 quilòmetres d’on som.

Mentrestant, el nostre contacte a la Organització per a la Conservació de Cetacis de l’Uruguay ens envia un correu electrònic on ens comenta que no ens podrem trobar durant el dia següent i que al migdia hi ha hagut un albirament a la platja Anaconda, així que ens en tornem cap a la Paloma.

Dormim davant de la platja, aletargats pel constant fluir de les onades del mar, i somniem que cridem a les balenes i se’ns apropen per transmetre’ns les seves vibracions i compartir-les amb nosaltres. Conversem amb elles en una comunió perfecta amb la natura, que per un moment ens fa és primitiu, menys involucionats.

El dia següent ens despertem a la platja Anaconda disposats a complir el nostre profund desig, abans que arribi una anunciada tempesta que possiblement esfumarà qualsevol possibilitat d’aconseguir el nostre objectiu, almenys aquesta volta.

Esmorzem sense veure cap moviment extraordinari més enllà d’algun surfista que desafia les onades, aprofitant els primers indicis del temporal que s’acosta.

Al migdia, després que la Marta m’asseguri que està veient unes onades estranyes al fons que jo no acabo d’apreciar, ens sembla veure la primera aleta i la primera bufada en forma de ‘v’. Seran les balenes o tan sols serà fruit de la nostra imaginació?

És un surfista qui confirma els nostres majors anhels. “Si més no hi ha tres grups de balenes allà al fons, i sembla que s’estan apropant. Crec que estareu de sort”.

Cada cop creiem menys en la sort i més en la intuïció, en les energies, en la força de voluntat i en la constància. Sigui com sigui, ens trobem davant del mamífer conegut més gran que ha poblat la terra, i que ha desafiat el pas del temps perquè puguem compartir aquest moment tan especial amb ell.

Darrere de la blanca estela d’una onada apareix un cap, que es queda a la superfície durant alguns segons, com si ens pogués veure, com si pogués percebre la nostra presència. Ha emergit just davant del lloc on hem estacionat la furgo, com sabent que l’estàvem esperant des de feia temps. Alguna cosa ha confabulat perquè les seves vibracions i les nostres coincidissin en un mateix pla d’espai i temps.

Aixeca una aleta, com si ens saludés. Després una altra. O potser és la cua. I desapareix en l’estens oceà Atlàntic. Durant prop de dues hores, els tres o quatre grups de cetacis es mantenen ocupats, rebolcant-se davant de la costa per al nostre plaer, i per al seu propi.

Vam imaginar aquest moment mentre recorríem milers de quilòmetres pel con sud de l’Amèrica Llatina. El vam somniar durant les nits en front del mar. I l’hem gaudit com mai durant dues hores inoblidables.

Una producción de MMVIATGES, productora audiovisual y multimedia
VÍDEO · FOTOGRAFÍA · COMERCIALES · DRONE · DISEÑO WEB · SERIES DE TV

L’equip de Furgo en ruta

Déjanos un comentario | Deixa’ns un comentari | Leave a comment

Segueix-nos

Segueix-nos també a través del Facebook Segueix-nos també a través del Twitter Visita el nostre canal de YouTube Visita el nostre canal de Vimeo Segueix-nos a Instagram Mapa de la ruta

Cinc anys en ruta

Publicitat

Publireportatges

“Publireportajes

Furgo en ruta al teu mail

“Newsletter

Capítols on line

Clica para ver los capítulos de Centroamérica Clica para ver los capítulos de Venezuela Clica para ver los capítulos de Colombia Clica para ver los capítulos de Ecuador Clica para ver los capítulos de Perú Clica para ver los capítulos de Bolivia Clica para ver los capítulos de Paraguay Clica para ver los vídeos de Brasil Clica para ver los vídeos de Uruguay Clica para ver los vídeos de Chile Clica para ver los vídeos de Argentina Clica para ver todos los vídeos de los consejos de viajes

Projectes anteriors d’Mmviatges

Clica per veure l'exposició

Mapa de visites

Map

Col·laboradors

Dr Fusca y Mr Kombi

Toubab Soul, l'últim disc d'Alma Afrobeat Ensemble

Cerques un fotògraf de confiança? Un dissenyador gràfic? Solucions de maquetació? Contacta amb Lomarc

Blog fotogràfic de Joan Pla

Formem part de

La comunidad viajera

Publicidad