Benarés, l’etern pelegrinatge

caminants2-web3

Des que el sol despunta a Benarés, milers de creients s’atansen al Ganges per purificar la seva ànima i pregar al déu Shiva, el patró de la ciutat sagrada. Amb l’arribada de les primeres llums del dia, un degoteig constant de fidels va baixant pels ghats.

Els barquers de Benarés ofereixen els seus serveis perquè els visitants puguin contemplar l’arribada dels fidels, que es renten, beuen i s’enduen a les llars les aigües d’un dels rius més sagrats, però també més contaminats del món. A l’abocament de tot tipus de residus, s’hi sumen les cendres i altres restes que resulten de les cremacions incessants i que van a parar al riu després dels ritus funeraris. Tot i que hi ha hagut diversos experts i associacions mediambientals que han alertat d’aquesta situació i han intentat trobar-hi remei, l’entusiasme dels fidels, que viatgen des de terres llunyanes per aprofitar el poder purificador de les aigües del Ganges, trascendeix sovint la qüestió de la sostenibilitat.

CAMÍ DE L’ALLIBERAMENT

Benarés és un dels centres de pelegrinatge més importants de l’Índia. Multitud de fidels arribats de tots els racons del país consumeixen prop dels ghats els últims compassos de les seves vides, a l’espera del seu torn a la gran pira funerària que és el Ganges. La incineració a la vora del riu és una de les vies utilitzades pels creients per aconseguir superar el cicle de reencarnacions, un camí que tot hindú ha de creuar per assolir l’alliberament o moksha.

Mentrestant, el mantra Rama nama satya hai ressona pels carrers de Benarés i delata la presència d’una nova processó de creients, que transporten els difunts en el viatge etern cap a l’alliberació o bé, en el pitjor dels casos, cap a la propera reencarnació. Durant una sola jornada, és habitual topar-se amb una o més d’aquestes processons funeràries. Poden aparèixer quan menys les esperes, mentre prens tranquil·lament un lassi -beguda típica de la zona a base de iogurt- o mentre passeges a la vora del riu.

Els familiars transporten el difunt, tapat amb teles blanques i de diferents colors, i es dirigeixen cap al Manikarnika Ghat, que acull la majoria de les cremacions que es fan a Benarés. Milers d’hindús recorren cada any una gran quantitat de quilòmetres per arribar fins aquest indret, on el fum no deixa d’enlairar-se i les vaques remouen les restes que queden oblidades després de cada ritual funerari. Rama nama satya hai: El nom de Déu és la veritat. Mentre els familiars del mort repeteixen aquest mantra, les aigües del Ganges esperen, pacients, les cendres d’un fidel més que aspira a posar fi a l’etern pelegrinatge i arribar a assolir la unitat espiritual.

Un barquer navega pel Ganges mentre els creients baixen pels ghats

LA GRAN NIT DE SHIVA
Els pelegrinatges es multipliquen a la ciutat sagrada durant el Mahashivratri, un dels festivals anuals més esperats pels hindús, que se celebra entre els mesos de febrer i març a tot el subcontinent. El Mahashivratri pren una dimensió especialment espectacular a Benarés, ja que durant aquesta festivitat se celebra la gran nit de Shiva, el patró de la ciutat. Després d’un bany al Ganges, els devots visiten de bon matí el temple més proper per pregar a Shiva, i les oracions s’allarguen durant tota la nit, l’única en què tots els temples de Benarés resten oberts per acollir les pregàries dels fidels.
Si bé els carrers d’aquesta ciutat amaguen centenars de temples, els seus habitants expliquen que, de fet, se’n poden comptar milions. Cada llar conté el seu altar particular, on els fidels hi col·loquen esculptures i altres imatges dels seus déus i preguen sota la llum de les espelmes i l’aroma dels incensos. Així mateix, els visitants que s’endinsen pels carrers de la ciutat han d’anar en compte on trepitgen, ja que qualsevol racó del terra pot esdevenir un temple improvisat.

Els ocells volen per sobre del riu Ganges

A les habituals cremacions i rituals a la vora del Ganges, se sumen també els espectacles musicals als carrers i als temples de la ciutat. Al vespre, una de les vies principals s’omple de carrosses, en una mística processó que aplega centenars de persones. Envoltada d’una música estrident, procedent d’uns altaveus passats de decibels, la rua s’il·lumina amb una sèrie de faroles portàtils connectades entre sí per uns cables que oscil·len a cada pas dels indis, que porten les faroles sobre les espatlles. Com a patró de la ciutat, el déu Shiva és especialment present a tots els racons de Benarés durant la seva gran nit, en què els carrers es tenyeixen de fidels que reciten mantres i aclamen el seu nom.
Per tots els racons de la ciutat sagrada, és habitual topar-se amb uns monolits de forma fal·líca, esculpits generalment en pedra, però també en metall o d’altres materials. Es tracta de la representació amb què els creients adoren el déu Shiva: el lingam. S’estima que n’hi ha més de 30 milions a tota l’Índia, i acustumen a anar inserits dins d’un suport que representa l’organ reproductor femení o yoni. Durant el Mahashivratri, els sacerdots hindús, anomenats brahmans, fan allà les seves ofrenes en forma de llet, iogurt, mel, pasta de sàndal i aigua de roses. Posteriorment, els fidels esperen el seu torn per portar a terme un ritual en què banyen el lingam amb aigua o llet, i fan sonar les campanes del temple on practiquen el ritual.

L’ALTRE PELEGRINATGE
Durant el Mahashivratri, la ciutat sagrada s’omple de pelegrins que arriben a Benarés per complir un dels principals requisits de la religió hindú, el pelegrinatge, i es barregen amb els fidels que ja han arribat a la ciutat per finalitzar el seu darrer viatge. Milers d’hindús d’arreu del subcontinent viatgen fins a la ciutat de Shiva, coincidint amb aquesta celebració, per recórrer, descalços, un itinerari pels principals temples de la ciutat. Tot i que hi ha recorreguts més curts, una de les principals rutes és l’anomenada Panchakroshi Yatra, que comprèn una distància de 88,5 quilòmetres i, en condicions normals, s’allarga durant sis jornades. No obstant això, durant el Mahashivratri alguns pelegrins fan la ruta sencera en tan sols dues nits i dos dies.